Monestir de Santa Clara d'Aguilar de Campoo

A causa d’haver deixat les seves respectives comunitats sense la pertinent autorització, la casa no fou reconeguda i, fins i tot, les monges foren excomunicades. El 1473, una butlla del papa Sixt IV (1473) va reconèixer la comunitat, aixecant l’excomunió i oficialitzant la fundació, convertint-lo en un monestir de clarisses. Deu anys després de la fundació, i veient que les condicions d’habitabilitat de l’establiment monàstic no eren les idònies per portar endavant la seva activitat, es va prendre la decisió de traslladar-se a Aguilar, al mateix establiment que llavors ocupava una comunitat de franciscans.

Les monges van poder quedar-se al monestir, però van patir l’expropiació dels seus béns, d’on obtenien els ingressos necessaris per a la seva subsistència. Una altra mesura adoptada fou la de prohibir que ingressessin nous membres a la comunitat. Seguint la política desamortitzadora, el 1870 es va clausurar temporalment el convent d’Aguilar, les monges el van abandonar per traslladar-se al monestir d’Astudillo (Palència) i el lloc va quedar tancat. Van poder retornar al lloc d’origen poc després, el 1872. També va patir els efectes de la guerra Civil, malgrat tot, la casa manté la seva activitat monàstica en aquest indret.