Monestir de Santa Clara d'Aguilar de Campoo

Clarisses d’Aguilar de Campoo / Santa María de Camesa

(Aguilar de Campoo, Palència)

Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar

L’origen del monestir de Santa Clara d’Aguilar de Campoo és relativament recent, es va organitzar a iniciativa de Catalina Enríquez (mare de Garci Fernández Manrique, primer marquès d’Aguilar) que va fundar l’eremitori de Santa María de Camesa, situat prop d’Aguilar. Aquell eremitori va aplegar diverses monges procedents d’altres monestirs de clarisses que cercaven un entorn amb unes condicions més estrictes pel que fa a l’observança.

Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar

A causa d’haver deixat les seves respectives comunitats sense la pertinent autorització, la casa no fou reconeguda i, fins i tot, les monges foren excomunicades. El 1473, una butlla del papa Sixt IV (1473) va reconèixer la comunitat, aixecant l’excomunió i oficialitzant la fundació, convertint-lo en un monestir de clarisses. Deu anys després de la fundació, i veient que les condicions d’habitabilitat de l’establiment monàstic no eren les idònies per portar endavant la seva activitat, es va prendre la decisió de traslladar-se a Aguilar, al mateix establiment que llavors ocupava una comunitat de franciscans.

Una nova butlla del papa Sixt (1483) va autoritzar aquell trasllat i les monges es van desplaçar definitivament a la ciutat, mentre que la comunitat de franciscans es va traslladar al convent de San Bernardino d'Herrera de Pisuerga, ara pràcticament desaparegut. La casa estava sota la protecció del marquesat d’Aguilar i la seva comunitat va acollir filles d’aquella nissaga. Va patir els efectes de la Guerra del Francès, quan les monges foren expulsades del seu monestir, que va convertir-se en caserna. El 1814, quan van poder tornar al monestir, el trobaren incendiat i saquejat. La desamortització de 1835 també les va afectar, encara que molt menys que altres establiments monàstics.

Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar

Les monges van poder quedar-se al monestir, però van patir l’expropiació dels seus béns, d’on obtenien els ingressos necessaris per a la seva subsistència. Una altra mesura adoptada fou la de prohibir que ingressessin nous membres a la comunitat. Seguint la política desamortitzadora, el 1870 es va clausurar temporalment el convent d’Aguilar, les monges el van abandonar per traslladar-se al monestir d’Astudillo (Palència) i el lloc va quedar tancat. Van poder retornar al lloc d’origen poc després, el 1872. També va patir els efectes de la guerra Civil, malgrat tot, la casa manté la seva activitat monàstica en aquest indret.

Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar
Santa Clara d'Aguilar

Bibliografia:
  • ANDRÉS, Melquíades (1994). El convento de Santa Clara de Aguilar de Campóo (Palencia). Las clarisas en España y Portugal. Actas II/1. Madrid: Archivos e Historia
  • REVUELTA, Manuel (1955). Camesa y Aguilar, convento de Santa Clara en Aguilar de Campoo. Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 14
  • REVUELTA, Manuel (1979). La desamortización eclesiástica en Aguilar de Campoo. Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 43
  • SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España

Situació:
Vista aèria

A la localitat d'Aguilar de Campoo, al sud del centre històric