Monestir de Santa Clara de Carrión de los Condes
Santa María del Páramo / Clarisses de Carrión / Sancti Spiritus / Carrione
(Carrión de los Condes, Palència)
Hi ha una tradició que explica que el monestir de Santa Clara de Carrión fou fundat al voltant de l’any 1231 per unes deixebles de santa Clara d’Assís en ocasió d’un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Sigui com sigui, aquella primera fundació s’hauria fet al beateri de Santa María del Páramo, situat a la rodalia de la ciutat i del que hi ha notícies concretes des del 1255.
En aquella data, el papa Alexandre IV (1254-61) va autoritzar el trasllat de la comunitat del Páramo a un lloc més adequat i proper a la població, extramurs, ocupant l’església de Sancti Spiritus, que mantindria en qualitat de parròquia. Mencía López de Haro (c 1215-c 1271), neboda de Ferran III de Castella, i vídua de Sanç II de Portugal, es va encarregar de facilitar aquell trasllat fent-se càrrec, com a protectora del cenobi, de la compra dels terrenys, amb l’església preexistent, on s’aixecaria el monestir. Una butlla del papa Climent IV, del 1266, donava el vistiplau al trasllat definitiu.
Aquest establiment va gaudir de la protecció de la noblesa i això va facilitar el seu desenvolupament, hi va contribuir el privilegi atorgat a les monges de mantenir el seu patrimoni personal que poguessin tenir en el moment de professar. El monestir va gaudir especialment del suport de la monarquia, els reis van atorgar sovint privilegis que afavorien la casa, per un altre costat, moltes famílies nobles també van fer donacions a les clarisses. Les èpoques de prosperitat van permetre de refer en diferents ocasions les dependències monàstiques, l’església conventual es va consagrar el 1257 i es va reconstruir en el segle XV.
Es va mantenir la parròquia de Sancti Spiritus fins a la seva extinció, el 1468, en el segle XVII es va aixecar en aquell lloc una nova església, ara dedicada a Santa Clara. Una de les personalitats que van passar pel monestir fou Luisa Colmenares Cabezón (la Monja de Carrión, 1565-1636), abadessa, va morir exiliada del monestir, però més endavant fou sepultada a Santa Clara de Carrión, ja rehabilitada d’unes falses acusacions que l’havien afectat.
El segle XIX va portar esdeveniments adversos, des de la Guerra del Francès, quan el lloc fou ocupat, fins a l’exclaustració que va deixar la casa sense les rendes que permetien la seva subsistència. Entre els anys 1868 i 1870 les monges es van veure obligades a deixar el convent i es refugiaren al monestir de Santa Clara d’Astudillo. Els edificis que conformen el monestir han estat restaurats en els darrers anys. Tot i els curts episodis en què el lloc va quedar sense monges, el monestir ha mantingut una ocupació pràcticament contínua el que ha facilitat la conservació de bona part del seu patrimoni material.
- GÓMEZ PÉREZ, Enrique (2010). El Real Monasterio de Santa Clara de Carrión de los Condes. Palencia. Monasterio de Santa Clara de Carrión
- PERAL, Santiago (1994). El convento de Santa Clara de Carrión y su archivo. Las clarisas en España y Portugal. Actas II/1. Madrid: Archivos e Historia
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España
A llevant del centre urbà de Carrión de los Condes