Monestir de San Antonio el Real de Segòvia
Monestir de S. María Magdalena / San Francisco de Segòvia / Santa Clara de Segòvia
(Segòvia, Segòvia)
A començament del segle XV, hi havia a Segòvia una comunitat franciscana i una altra de clarisses, hom sap que, en aquesta època, aquestes darreres havien patit l’incendi del seu monestir de Santa María Magdalena, amb motiu del qual es van refugiar en un altre indret, acabant amb dues cases diferenciades: Santa Clara la Nueva, on ara hi ha la catedral, i Santa Clara la Vieja (l’antic monestir de la Magdalena, prop d’aquí), les dues comunitats mantenien diferències entre elles pel que fa a la regularitat.
Per un altre costat, els franciscans també tenien diferències entre dues branques, per un costat, els conventuals i per l’altre, els observants, reformats. El 1455, el rei Enric IV de Castella (1454-1474) va donar als observants un palauet que havia bastit a la ciutat de Segòvia, on van aixecar l’església i el convent de San Antonio. Llavors, els franciscans també tenien dues cases a la ciutat, el convent de San Francisco ocupat pels conventuals i aquest de San Antonio.
La reina Isabel I va intervenir en aquella situació i, l'any 1486, va aconseguir una butlla del papa Innocenci VIII autoritzant el trasllat dels franciscans de San Antonio a San Francisco i el de les clarisses de Santa Clara la Nueva a San Antonio, trasllat que es va portar a terme l'any 1488. El 1498 la comunitat de Santa Clara la Vieja es va afegir a aquesta de San Antonio, unificant les dues cases. Per un altre costat, el 1486, s'havia fundat a la ciutat el monestir de Santa Isabel, amb una comunitat clarissa terciària que va passar a ocupar l'antic monestir de Santa Clara la Vieja, que havia quedat deshabitat després del trasllat de les monges a San Antonio.
Les monges van abandonar el monestir el 1808 a causa del perill que representava la guerra del Francès, refugiant-se a San Martín de Valdeiglesias. El monestir actual és el resultat de les nombroses reformes i intervencions, tant estructurals com decoratives, que es van fer en aquest indret a partir del palauet d'Enric IV, que es va convertir en la infermeria del monestir. Les dependències principals de la casa estan situades al voltant del claustre gran, l'església està presidida pel retaule major, barroc (1730), el seu presbiteri està cobert amb un teginat. El refetor està decorat amb pintures murals, del segle XV, segurament de l'època dels frares. La sala capitular, de planta quadrada es va decorar en el segle XVIII, també està coberta amb un teginat. Les galeries del claustre i les altres dependències menors, també conserven un notable mobiliari.
- ARA GIL, Clementina Julia; coord. (2003). El árbol de la vida. Las edades del hombre. Catedral de Segovia. Fundación Las edades del hombre
- COLMENARES, Diego de (ed. 1846). Historia de la insigne ciudad de Segovia. Segòvia: Imp. Eduardo Baeza
- CONTRERAS, Juan de (1918). El Monasterio de San Antonio el Real, en Segovia. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Any 26
- GADEA, Sira (2014). El convento de San Antonio el Real de Segovia. Patrimonio, 53. Junta de Castilla y León
- GARCÍA, Alberto (1998). La capilla Mayor del Monasterio de San Antonio el Real de Segovia. Academia. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 87
- GARCÍA, Alberto (2009). La arquitectuira del Monasterio de San Antonio el Real de Segovia. Segòvia: Hermanas Clarisas
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España