Convent de San Juan y San Pablo de Peñafiel
San Pablo de Peñafiel / Dominics de Peñafiel / San Ildefonso
(Peñafiel, Valladolid)
L’any 1318, el papa Joan XXII va atorgar la butlla fundacional del convent dominic de San Juan i San Pablo, el seu impulsor fou l’infant Juan Manuel (1282-1348), noble castellà, emparentat amb la monarquia, militar i senyor de Peñafiel, també conegut per la seva activitat literària. Juan Manuel va facilitar a la primera comunitat l’alcàsser que havia aixecat en aquest lloc el seu oncle, el rei Alfons X el Savi.
A més, va proveir d’altres béns a la comunitat, que havien d’assegurar econòmicament el seu futur, també es va reservar algunes estances del palau com a residència particular. La voluntat de Juan Manuel era que l’església del convent conservés el seu cos després de la mort, ocorreguda l’any 1349. Quan van arribar els primers frares a la vila, van ocupar una capella que estava dedicada a sant Ildefons, la primera pedra de la nova església es va posar l’any 1324, després la casa es dedicaria a San Juan i més endavant es va afegir l’advocació de San Pablo.
El 1531, l’església ja estaria agençada, almenys en les parts essencials, i el 1376, la construcció ja s’hauria acabat. Cap al 1359 es va incendiar l’alcàsser, el que va donar un nou impuls a les obres de construcció de tot el conjunt. L’església conventual es va convertir en panteó dels Manuel, on es van enterrar molts membres de la família del fundador, entre els quals el mateix Juan Manuel († 1348), també van tenir lloc preferent les relíquies de Juana de Aza († 1205), mare de sant Domènec.
Capella de Santa Catalina
El besnet del fundador, Juan Manuel (III), mort el 1543, va bastir una nova capella funerària que va ocupar l’espai d’un dels absis laterals de l’església, coneguda com a capella de Santa Catalina, o de Juan Manuel, bastida entre els anys 1524 i 1536, obra de Juan de Badajoz. Es conserva el seu sepulcre, obra de Juan Picardo, reconstruït amb elements originals. A mitjans del segle XVIII, la casa fou víctima d’un incendi, més endavant va patir els efectes d’una ocupació militar en el marc de la guerra del Francès i el 1836 clausurat definitivament a causa de la desamortització. Després l’indret fou ocupat per una comunitat de passionistes.
Capella de Santa Catalina
Capella de Santa Catalina
Capella de Santa Catalina
Sepulcre de Juan Manuel († 1543)
Claustre
Claustre
Maria Magdalena
Museo de Valladolid
- CASTILLO, Hernando de (1592). Historia general de Sancto Domingo, y de su orden de predicadores. Segunda parte. Valladolid: D. F. de Cordova
- REDONDO, María José (2011). El convento de San Pablo en Peñafiel (Valladolid), panteón de los Manuel. Biblioteca, estudio e investigación, nú. 26
- RIVERA, Javier; coord. (1995). Catálogo monumental de Castilla y León. Bienes inmuebles declarados. Vol. 2. Junta de Castilla y León
- RODRÍGUEZ, María José (2020). Las pinturas murales de la iglesia del convento de San Juan y San Pablo de Peñafiel (Valladolid). Aproximación y valoración del conjunto pictórico. Revista digital de iconografía medieval, núm. 22
- TORRE YUBERO, Araceli de la (2009). San Juan y San Pablo en Peñafiel. Argaya, núm. 39
- VALDIVIESO, Enrique (1975). Catálogo Monumental de la Provincia de Valladolid. Tomo VIII. Antiguo Partido Judicial de Peñafiel. Diputación de Valladolid
Al centre de Peñafiel