Convent de San Juan y San Pablo de Peñafiel

A més, va proveir d’altres béns a la comunitat, que havien d’assegurar econòmicament el seu futur, també es va reservar algunes estances del palau com a residència particular. La voluntat de Juan Manuel era que l’església del convent conservés el seu cos després de la mort, ocorreguda l’any 1349. Quan van arribar els primers frares a la vila, van ocupar una capella que estava dedicada a sant Ildefons, la primera pedra de la nova església es va posar l’any 1324, després la casa es dedicaria a San Juan i més endavant es va afegir l’advocació de San Pablo.

El besnet del fundador, Juan Manuel (III), mort el 1543, va bastir una nova capella funerària que va ocupar l’espai d’un dels absis laterals de l’església, coneguda com a capella de Santa Catalina, o de Juan Manuel, bastida entre els anys 1524 i 1536, obra de Juan de Badajoz. Es conserva el seu sepulcre, obra de Juan Picardo, reconstruït amb elements originals. A mitjans del segle XVIII, la casa fou víctima d’un incendi, més endavant va patir els efectes d’una ocupació militar en el marc de la guerra del Francès i el 1836 clausurat definitivament a causa de la desamortització. Després l’indret fou ocupat per una comunitat de passionistes.