Segons la tradició en aquest indret hi havia un temple pagà, lloc on el bisbe Mellonius de Rouen (mort el 311) hi va fer aixecar una església que va dedicar a Saint-Sauveur i a la Trinité. Anys més tard, sant Romà (mort el 639), també bisbe de Rouen, va dignificar aquell lloc però va quedar destruït el 841 a causa de les invasions normandes. Rol·ló, el primer duc de Normandia (911-927) va restaurar l’església i la va cedir al bisbe de Coutances com a seu catedralícia ja que s’havia vist obligat a abandonar la seva ciutat també a causa d’una ocupació normanda. El prelat de Coutances va portar a Rouen els cossos dels seus predecessors: els bisbes sant Laudus (Lô) i sant Rompharius, que va dipositar a l’església per la seva veneració. Gràcies als episodis miraculosos observats en aquesta església, va canviar la seva advocació i es va dedicar a Saint-Lô.

Portal de Saint-Lô

Escut del priorat de Saint-Lô
Armorial général de France (s.XVIII)

Durant el seu exili (entre c911-1025) els bisbes de Coutances van mantenir la seva activitat diocesana a Rouen, independentment de la diòcesi d’aquesta ciutat. Al voltant del bisbe es va reunir una comunitat de canonges que fou dotada amb béns per Rol·ló, esdevenint la canònica de Saint-Lô. El 1143, en època del bisbe Algarius (1132-1151), la col·legiata que encara continuava a Rouen tot i el retorn de la seu a Coutances, fou reformada i va adoptar la Regla de Sant Agustí per la seva comunitat, per aquest motiu van venir alguns canonges de l’abadia de Sainte-Barbe-en-Auge (Calvados), reformada ella mateixa poc abans. La casa va continuar sota la jurisdicció diocesana de Coutances i va servir de refugi pels seus bisbes en la turbulenta època de la guerra dels Cent Anys.

Canonge de Saint-Lô
Il·lustració de Histoire des ordres monastiques religieux...