L’abadia
femenina d’Ottmarsheim fou una fundació monàstica
promoguda pels comtes d’Altenboug que tenien els seus
dominis per aquesta regió de Rin. Amb l’objectiu de
consolidar la seva situació en el territori, aquesta
família va impulsar la fundació de dos monestirs, el de
Muri (Aargau, Suïssa) ocupat per monjos i aquest
d’Ottmarsheim, femení. En la fundació del monestir suís
hi va intervenir Radbot d’Altembourg (1028), mentre que
Ottmarsheim fou obra del seu germà Rodolphe i de
l’esposa d’aquest, Cunegunda. Hom desconeix la data de
fundació, que cal situar entre els anys 1030 i 1040, el
monestir fou consagrat el 1049 pel papa Lleó IX i
probablement també l’església de planta octogonal
inspirada en la Capella Palatina d’Aquisgrà. La
disposició arquitectònica de l’església no és l’habitual
en les esglésies monàstiques que haurien de separar els
espais entre la comunitat i els fidels, cal dir que
aquesta església va tenir des de ben aviat funcions
parroquials. |
|
El mateix
papa Lleó IX també va atorgar al monestir el benefici d’exempció,
pel que quedava sotmès directament a la Santa Seu, aquest benefici
fou confirmat per l’emperador el 1063 i encara en altres ocasions,
més endavant. Malgrat tot, el monestir restava sota la protecció
dels comtes d’Altenboug (més endavant la casa Habsburg) aquesta
estreta relació entre el monestir i els Habsburg fou en part
beneficiosa, però també va generar greus conflictes d’interessos i
fins i tot es va convertir en objectiu en moments de tensió
bèl·lica, com ara el seu incendi i destrucció del 1272 i que mig
segle més tard encara patia penúries a causa d’aquell desastre.
Aquella situació es va tornar a repetir el 1446 i encara un altre
cop el 1525. Mai es va poder refer completament i el 1584 el
monestir fou transformat en un capítol de canongesses que es va
poder mantenir precàriament fins la seva supressió el 1792, amb la
Revolució. L’església va passar a ser propietat municipal i es va
poder salvar de la seva destrucció, des de llavors s’han anat
portant a terme importants treballs de restauració. |
Abadia d'Ottmarsheim |