L’abadia de Saint-Étienne de Fontenay fou fundada l’any 1047 per Raoul Tesson I amb el suport de Guillem el Conqueridor, llavors duc de Normandia. El fundador i la seva família van finançar la seva construcció i també la van dotar econòmicament. El 1055 es consagrava la seva església. El 1070 es confirmaven les moltes possessions del monestir. Va seguir la seva activitat amb normalitat fins patir els efectes de la guerra dels Cent Anys (segle XIV), el 1385 es trobava en decadència i amb la seva església (refeta parcialment en el segle XIII) en estat de ruïna, de manera que hom va optar pel seu enderroc, deixant només l’antiga capçalera. Les guerres de Religió van tornar a tocar el monestir, que va tornar a ésser saquejat, afectant no solament les construccions, l’observança monàstica també s’en va ressentir.

Abadia de Fontenay
Il·lustració publicada a Abbayes de l'Évêché de Bayeux

Abadia de Fontenay, l'església en fase de destrucció (c1820)
Il·lustració publicada a Statistique monumentale du Calvados

A mitjan del segle XVI va adoptar el règim de comenda. La decadència es va allargar en el temps i els pocs monjos que ocupaven el monestir es van oposar a les reformes que eren comunes al segle XVII en altres llocs, també va caure víctima d’una epidèmia que la va deixar sense comunitat. Finalment, el 1752 va acollir-se a la reforma de la congregació de Saint-Maur, que va mantenir-se en aquesta casa fins la seva desaparició a causa de la Revolució. El lloc va passar a mans particulars i el 1820 l’església i altres dependències foren enderrocades, ara només en resta la darrera residència abacial i una construcció medieval, del segle XIII.

Abadia de Fontenay