El monestir de
Flavigny fou fundat el 719 per Widrad (Wideradus o Waré, ?-747) un
ric propietari que en el seu testament s’autoanomena abat de
Saulieu, Sancte Regine d’Alesia (ambdós al departament de Costa
d’Or) i Saint-Ferréol de Besançon. Va posar la casa sota el
patrocini de Saint-Prix (Priest, bisbe de Clarmont) advocació a la
que el 750 s’havia afegit la de sant Pere. Magoaldus en fou el
primer abat i el mateix fundador el va succeir. De la mateixa època
fundacional és el priorat que es va establir a
Saint-Léonard de Corbigny (Nièvre). Durant el regnat de Pipí el
Breu (751-768) el monestir es va veure molt afavorit per aquest,
inaugurant una època de molta prosperitat. El 866 es va portar el
cos de la màrtir santa Regina des de la basílica de Sainte-Reine a
aquest monestir, on seria venerat fins la Revolució reemplaçant, pel
que fa al fervor popular, el culte a sant Priest. L’any 878 el papa
Joan VIII va consagrar una nova església. |
|
El 887 el monestir fou saquejat
pels normands i va viure una llarga època de decadència en la que el
lloc estava governat pels bisbes d’Autun, fins el 990 quan hi va
arribar un nou abat, vinculant la casa a Cluny. El 1360 Flavigny fou
saquejat a causa de la guerra dels Cent Anys el que va significar un
entrebanc que s’allargaria en el temps, el 1470 tindria en primer
abat del règim comendatari. El 1644 hi va arribar la congregació de
Saint-Maur que va emprendre grans obres de renovació del lloc que no
estava en condicions d’habitabilitat, es van enderrocar estructures
medievals i es van aixecar noves construccions, l’església no es va
poder recuperar i el 1817 es va haver d’enderrocar en la seva
pràctica totalitat. El monestir es va poder mantenir fins el 1790,
quan els monjos que hi quedaven foren expulsats, les restes de la
casa es van dedicar a explotació agrícola i s’hi va instal·lar una
fàbrica de confits d’anís. |
Abadia de
Flavigny
Nau lateral |