Priorat de Marcigny
Marciniacum / Sainte-Trinité de Marcigny / Saint-Nicolas
(Marcigny, Saona i Loira)
Església de Saint-Nicolas
El priorat de Sainte-Trinité de Marcigny, la primera casa femenina de Cluny, es va fundar cap a l’any 1055 a iniciativa d’Hug de Semur, abat de la casa mare de Cluny (1049-1109), i del seu germà Geoffroy III, senyor de Semur, que va facilitar els terrenys necessaris per al nou establiment. L’any 1055 es van consagrar els primers altars de l’església prioral de Sainte-Trinité i, el 1082, l’església fou beneïda de nou, quan probablement ja era acabada.
Església de Saint-Nicolas
Entre altres dones vinculades a personatges relacionats amb Cluny, el monestir va acollir Hermengarda, germana dels fundadors i primera priora de Marcigny. També hi van professar tres filles de Geoffroy, igualment Raingarde de Semur († 1135), mare de Pere el Venerable (1122-1156). A més, hi van arribar dones de la noblesa, com ara Adela d'Anglaterra († 1137), filla de Guillem I el Conqueridor (c. 1028-1087). En el mateix complex monàstic també hi havia una comunitat masculina, destinada als serveis religiosos de les monges i a tasques administratives, amb el seu propi prior, una església dedicada a Saint-Nicolas i dependències independents de les de la comunitat femenina.
L’única dependència comuna era la gran església prioral de Sainte-Trinité, organitzada de manera que permetés l’accés dels monjos sense interferir en els espais propis de la comunitat femenina. Aquesta església tenia annexa una capella dedicada a Notre-Dame, a la qual s’accedia des del braç nord del transsepte i que constituïa un lloc d’oració privat per a les monges. La construcció del conjunt prioral s’hauria desenvolupat durant la segona meitat del segle XI i la primera del XII, època en què també es va aixecar l’església de Saint-Nicolas. D’altra banda, van sovintejar els conflictes entre les dues comunitats i, el 1336, es van desvincular; des d’aleshores, els monjos van ocupar exclusivament l’església de Saint-Nicolas.
Església de Saint-Nicolas
Església de Saint-Nicolas
El 1362, Marcigny fou víctima del pas dels mercenaris (routiers) i, posteriorment, es va fortificar. Però l’afectació més important va arribar l’any 1562, amb l’ocupació dels hugonots, que van malmetre greument les construccions. En els anys següents es va procedir a la seva restauració. El 1777 es va inaugurar el palau prioral, aixecat sobre el nàrtex de l’església de la Sainte-Trinité. Amb l’esclat de la Revolució, el priorat fou suprimit el 1791 i, ja sense comunitat monàstica, el lloc va passar a mans de particulars. L’església fou enderrocada abans de final d’aquell segle i la capella de Notre-Dame es va destinar a habitatge, fins que també fou enderrocada el 1810.
De l’església de Sainte-Trinité només resten alguns vestigis. Era de grans dimensions i una de les esglésies monàstiques més grans de la regió. Tenia tres naus i un transsepte, on s’obrien tres absis i la capella de Notre-Dame. De l’antic conjunt de dependències del priorat masculí es conserva l’església de Saint-Nicolas, encara que amb moltes modificacions en la seva estructura. També cal esmentar el palau de la priora, del segle XVIII, i la torre del Moulin, una construcció defensiva de començament del segle XV molt modificada.
Església de Sainte-Trinité i capella de Notre-Dame
Il·lustració de L'église du prieuré de Marcigny (1913)
Vitrall modern. Hug de Semur, el fundador
Vitrall modern. Hermengarda, primera priora
Palau prioral
Torre del Moulin
- CUCHERAT, François (1851). Cluny au onzième siècle. Académie de Mâcon
- DUBOIS, Maxime (1904). Monographie des communes du Charollais et du Brionnais, département de Saône-et-Loire. Vol. 2. Charlieu: Micolon
- MOUTERDE, Abbé (1913). L'église du prieuré de Marcigny (Saône-et-Loire). Bulletin de La Diana. Montbrison: Brassart
- REVEYRON, Nicolas (2012). Aménagements et décors tardo-médiévaux dans la priorale clunisienne de Marcigny. Revue Mabillon. T. 84. Brepols
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
Les restes del priorat són a Marcigny, entre Paray-le-Monial i Roanne, a ponent de Mâcon