S’ha volgut situar en aquest indret un temple pagà destruït per sant Martí, hipòtesi que s’ha relacionat amb la troballa de restes d’època romana a l’entorn. Després d’un període d’abandonament, l’indret va tornar a estar habitat entre els segles V i VII, com testimonien les recerques arqueològiques, que han posat al descobert nombrosos materials d’aquella època. També s’hi va establir un lloc de culte.
Es té constància de l’existència del monestir de Saint-Martin de Mesvres almenys des de l’any 815, segons es desprèn d’un diploma de Carles el Calb de l’any 843, que confirma una carta de Lluís el Pietós (778-840) d’aquella primera data. Tanmateix, el seu origen monàstic podria ser més antic. Més endavant, el priorat va estar vinculat a l’abadia de Saint-Pierre de Flavigny (Costa d’Or). Durant la primera meitat del segle X s’esmenta el seu prior, Raino. L’any 994 va passar a l’òrbita cluniacenca arran de la donació que Walterus, bisbe d’Autun, va fer aquell any a l’abat Odiló de Cluny (c. 962-1048), tot reservant-se el dret de nomenar els priors. Amb l’arribada dels cluniacencs es va impulsar la construcció de noves dependències.
Durant la segona meitat del segle XIV, el priorat va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i les incursions dels mercenaris (routiers), que assolaren la regió i contribuïren a la seva decadència. A la primera meitat del segle XV encara en patia les conseqüències. L’any 1470, Antoine de Chalon († 1500) n’era el prior, fou el primer comendatari. Al segle XVII, el conjunt es trobava en un estat de profunda decadència. L’any 1628 es va enderrocar bona part del claustre per vendre’n els materials, i les visites de l’època testimonien el mal estat de conservació de les dependències priorals. Al segle XVIII va experimentar una certa revifalla, amb la restauració d’algunes construccions i l’adaptació d’una part de la nau de l’església com a granja.
Finalment, l’any 1791, el priorat fou suprimit arran de la Revolució i el lloc es va destinar a usos agrícoles. Es conserva un notable conjunt d’edificacions, tot i que de l’església només resten alguns vestigis i de la casa prioral, una part. El claustre s’ha perdut i la torre del campanar va caure l’any 1836. En els darrers anys, l’indret ha estat objecte de recerques arqueològiques.
Autun, Bibliothèque de la Société Éduenne, album 7 (cl. W. Berry)
- BALCON-BERRY, Sylvie (2011). Les recherches sur l’ancien prieuré de Mesvres (Saône-et-Loire). Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- BALCON-BERRY, Sylvie (2016). L’ancien prieuré Saint-Martin de Mesvres (Saône-et-Loire). Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- BALCON-BERRY, Sylvie (2025). Le site de l’ancien prieuré de Mesvres (Saône-et-Loire) à l’Antiquité tardive et au haut Moyen Âge. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- BALCON-BERRY, Sylvie i Walter BERRY (2009). L’ancien prieuré Saint-Martin de Mesvres (Saône-et-Loire). Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- CHARMASSE, Anatole (1877). Annales historiques du prieuré de Mesvres en Bourgogne et de ses dépendances. Autun: Dejussieu
Mesvres està situat al sud d’Autun