L’existència
d’aquest monestir es veu confirmada des de l’any 815 segons es
desprèn d’un diploma de Carles el Calb del 843 que en fa referència.
Així i tot, el seu origen podria ser molt més antic, fins i tot s’ha
volgut situar en aquest lloc un temple pagà destruït per
sant Martí, de
fet s’han trobat restes d’època romana en el seu entorn. A la segona
meitat del segle IX el priorat de Mesvres tenia una forta vinculació
amb l’abadia de Saint-Pierre de Flavigny (Costa d’Or). A partir del
994 va entrar a l’òrbita cluniacenca tot i mantenir la seva
dependència pel que fa al nomenament de priors, facultat que exercia
el bisbat d’Autun. Durant la segona meitat del segle XIV va patir
els efectes de la guerra dels Cent Anys, època en que la casa va
passar per un període de decadència. El mateix estat es detecta en
el segle XVII, el 1628 es va enderrocar bona part el claustre per
vendre els seus materials. Les visites de l’època reflecteixen el
mal estat de conservació del conjunt prioral. Va gaudir d’una certa
revifalla al segle XVIII, es van restaurar algunes construccions i
es va adaptar com a granja una part de la nau de l’església.
Finalment el 1791 el priorat fou suprimit a causa de la Revolució, el
lloc es va destinar a l’activitat agrícola. La torre del campanar va
caure el 1836. |
|