Borgonya-Franc Comtat

següent >

L’abadia de Pothières la va fundar Girard de Viena (o Girard del Rosselló, c800-877) un personatge en el que la història es confon amb la llegenda i la realitat amb la narració que es va desenvolupar en la cançó de gesta coneguda com Girard de Rosselhon (s XII). Era fill del comte Leutard I, va viure de primera mà, i en alguns moments va protagonitzar, alguns dels esdeveniments derivats del repartiment de l’imperi efectuat l’any 840 per Lluís el Pietós entre els seus fills: Lluís el Germànic, Carles el Calb i Lotari del qui va ser un alt funcionari. Entre els anys 858 i 859 Girard va fundar dos monestirs, aquest de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Pothières, amb una comunitat de monjos benedictins, i el segon a l’actual Saint-Père (Yonne) amb una comunitat femenina. Aquest darrer es traslladaria a un lloc proper, es convertiria en masculí i esdevindria poc després l’abadia de Vézelay. El 863 el papa Nicolau I va donar el vistiplau a les dues fundacions, que a causa de les inestabilitats polítiques i amb la finalitat de protegir-les s’havien posat sota la seva autoritat directa. L’any 878 el papa Joan VIII va consagrar l’església del monestir de Pothières. Malgrat totes les precaucions del fundador la vida d’aquesta casa fou especialment convulsa, els conflictes van sovintejar durant pràcticament tota la seva existència. Ja van començar el 878 quan algunes de les seves possessions foren ocupades i el papa va tenir serioses dificultats en mantenir la situació a causa de la seva pròpia debilitat. És probable que cap el 887 patís directament un atac dels normands.

Al segle X es va produir algun esdeveniment similar i al segle següent van sovintejar els conflictes amb el bisbe de Langres motivats per la nul·la influència que hi tenia a causa de la protecció papal que impedia el control per part del bisbat. En aquest context, el 1069 les tropes episcopals van atacar i incendiar l’abadia. El 1225 es va tornar a veure un nou atac del bisbe. Altres conflictes d’aquest tipus van sovintejar durant la segona meitat del segle XIII... i el 1485 quan va resultar incendiada. El 1493 la casa va adoptar el règim de comenda, el que va afectar també la seva economia. Durant el segle XVI li tocaria patir els efectes de les guerres de Religió. Tot plegat va impedir el normal desenvolupament i fins i tot mancaven els treballs de conservació de les dependències del monestir que van arribar a amenaçar ruïna. La restauració es va poder impulsar durant la segona meitat del segle XVIII però la Revolució va posar el punt final a la trajectòria monàstica del lloc. Un cop en mans de particulars es va perdre el gruix de les seves estructures, incloses les fortificacions medievals, el 1793 ja s’havia enderrocat l’església. Del gran conjunt monàstic només resten algunes dependències de la darrera època, especialment l’edifici que es va aixecar entre el 1770-1773, adossat a l’església. D’altra banda esmentar els treballs arqueològics que s’han anat fent en els darrers anys que poc a poc ajuden a conèixer l’esquema de l’antic monestir.