Hom considera que
aquest lloc estava ocupat a començament del segle XII per l’eremita
Christophorus, qui el 1106 va aconseguir l’ajuda dels senyors locals
per fundar-hi una canònica agustiniana,
a aquell primer impuls s’hi van afegir altres protagonitzats per
personatges més influents com ara els ducs de Borgonya Hug II
(1103-1143) i Robert II (1272-1306). Al segle XIII la canònica
estava en ple apogeu i amb les estructures monàstiques construïdes,
hi ha constància que el 1269 el rei Lluís IX la va visitar, també
que Oigny tenia casa a Dijon. També, tal com va passar en altres
monestirs, va patir una època de relaxament dels costums al que es
va afegir l’adopció del règim comendatari (1535) i les afectacions a
causa de les guerres de Religió, que van deixar una comunitat molt
reduïda que va haver de fer front a les reconstruccions. Hi va haver
un intent de reforma, que no va aconseguir els resultats esperats,
afiliant-se a la Congregació de França a través de l’abadia
de Notre-Dame de Châtillon. La Revolució va acabar amb la vida
comunitària i el monestir va passar a mans particulars. Es conserven
moltes de les seves estructures tot i que molt modificades pel pas
del temps i per l’activitat agrícola i de residencia que ha
mantingut en els darrers temps. L’església fou víctima d’un incendi
a mitjan del segle XIX. |
|