|
Es tracta d’una abadia de fundació força antiga, obra
que hom atribueix a
sant
Judicael (c.590-652?), fill de Judael, rei de
Dumnònia, que a més de la seva vida religiosa fou també
monarca d’aquest regne de la Bretanya. Hom situa aquesta
fundació a l’any 630 o poc més endavant. Es tractaria
d’una casa seguidora de la
Regla de Sant Columbà formada
amb monjos procedents de l’abadia de Saint-Méen (o
Saint-Jean-de-Gaël) fundada cap el 600 durant el regnat
de Judael. Aquella primera abadia va desaparèixer
totalment amb les invasions normandes. |
|
|
No fou
fins a començament del segle XI que es va recuperar la casa
monàstica amb la fundació d’un priorat benedictí depenent de
l’abadia de Saint-Méen. El 1192 el papa Celestí III, el va
desvincular de Saint-Méen no sense l’oposició dels seus monjos, el
que va conduir poc després (1199, o 1211) a l’adopció de la Regla de
Sant Agustí esdevenint una canònica. Després de patir els efectes
destructius durant diversos episodis bèl·lics, la casa agustiniana
va mantenir-se fins la Revolució, després d’haver-se adherit a la
congregació de Sainte-Geneviève. Les construccions monàstiques són
de diverses èpoques, producte de les diferents construccions,
reformes i restauracions sofertes en el decurs dels anys. |
Notre-Dame de Paimpont |
