|
Es tracta d’un monestir femení fundat a instàncies
d’Eustàquia de Corbeil al voltant del 1130 en uns
terrenys que posseïa al costat del riu Yerres. La
fundadora va aconseguir el suport del bisbe de París
Étienne de Senlis (1123-1142) que va posar la casa sota
la Regla de Sant Benet i va fer venir la primera
abadessa del monestir de Val-Profond (Essonne). Gràcies
al suport i les donacions que la van beneficiar, aviat
va esdevenir una casa poderosa i fins i tot la comunitat
del monestir de Saint-Remi de Senlis
(Oise) es va posar sota la
dependència d’aquest. Dins del recinte monàstic, la
comunitat disposava d’un priorat amb monjos que tenien
cura d’atendre les religioses, estava dedicat a
Saint-Nicolas. Cap el 1150 va morir Eustàquia, que anys
abans, ja vídua, s’havia reclòs en el monestir. El 1157
una butlla del papa Adrià IV i una segona del seu
successor, Alexandre III (del 1181) confirmaven les
possessions del monestir. En aquesta època la comunitat
del monestir de Le Val de Gif (Essonne) va refugiar-se
temporalment a Yerres mentre es restaurava la seva casa. |
|
|
Gràcies a la bona situació econòmica, durant el darrer quart del
segle XIII es va reconstruir el monestir unificant-lo amb el priorat
de Saint-Nicolas, que va deixar d’existir. L’època de bonança va
acabar amb la guerra dels Cent Anys, a mitjan del segle XIV Yerres
patia dificultats econòmiques a causa de la inestabilitat general
que es va allargar durant decennis fins que el 1450 es va quedar
temporalment sense comunitat. Durant la primera meitat del segle XVI
la situació de la casa va permetre que es portessin a terme
importants obres de restauració pel que fa a les construccions i
dependències monàstiques. El monestir va mantenir l’activitat fins
la Revolució, el 1792 les monges el van haver d’abandonar i el 1793
ja s’havia venut, amb la pèrdua o dispersió del seu patrimoni
mobiliari. El lloc es va utilitzar per activitats industrials i ara
està ocupat per oficines i habitatges. |
El monestir de Yerres |
