Priorat de Saint-Nicolas de Campagnac
Prieuré Saint-Nicolas de Campagnac / Campaniaco
(Sainte-Anastasie, Gard)
El lloc de Campagnac figura esmentat per primer cop l'any 896 com a possessió del bisbe d'Usès, però no és fins al 1156 que s'esmenta l'existència d'un priorat vinculat a aquella diòcesi i depenent del capítol de la catedral de Saint-Théodorit. Entre el 1245 i 1260 es va bastir el pont de Saint-Nicolas just a tocar del priorat i que encara avui salva el riu Gard, o Gardon, aigua amunt del conegut Pont del Gard. Fou un punt estratègic en la comunicació del territori, aquella obra es va emprendre gràcies a les contribucions rebudes a través d'una confraria creada amb aquest objectiu.
Tot i que el pont no depenia del priorat, l'obra va influir en la vida de la comunitat, una torre de defensa i un peatge es trobaven a tocar del monestir. El 1560 i a causa de les guerres de Religió, el priorat fou atacat i destruït parcialment, la comunitat de canonges l'hagué d'abandonar fins a començament del segle XVII, època en què es va poder restaurar l'activitat, tot i que en condicions deplorables i sota la direcció d'un prior comendatari que no va tenir cura del seu redreçament. El 1634 el capítol catedralici, i aquesta casa, van entrar a formar part de la congregació de Sainte-Genevìève, el priorat va mantenir-se, tot i que en condicions difícils i en decadència a causa, en bona part a la mala administració, fins a la Revolució, moment en què fou venut i va passar a mans particulars. El 1862 es va modificar el traçat de la carretera que encara passa pel pont i això va afectar el mateix priorat, ja que el nou vial es va excavar en els terrenys d'aquest.
Planta publicada a Le Prieuré et le pont de Saint-Nicolas de Campagnac
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- GERMER-DURAND, E. (1864). Le Prieuré et le pont de Saint-Nicolas de Campagnac. Nimes: Guraud
Entre Nimes i Usès