Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Saint-Arnould de Metz
Abbaye de Saint-Arnould / S. Arnulfus
< anterior Inici França Gran Est Mosel·la següent >
castellano
cercador contacte facebook

Mosel·la

Segons la tradició aquesta abadia té el seu origen en un establiment fundat per sant Pacient, bisbe de Metz en el segle IV (tot i que l’hagiografia el situa també en el segle II) que estaria dedicat als Saints-Apôtres i que hauria desaparegut el 451 en una incursió dels huns. El lloc fou restaurat posteriorment segurament amb una comunitat de canonges. A la mort del bisbe sant Arnulf (c582-641) fou enterrat en aquest lloc on seria venerat, l’advocació primitiva es canviaria per la de Saint-Jean-l’Evangéliste i després encara fou substituïda per la de Saint-Arnould. En època carolíngia l’església del monestir es va convertir en necròpolis del regne, entre altres membres de la família reial aquí es va enterrar Lluís el Piadós (778-840) en un sepulcre romà del segle IV que es conserva fragmentàriament. L’abadia fou reconstruïda en el segle X, el 942 el bisbe Adalberó (929-954) s’encarregà de reconduir la situació d’algunes cases monàstiques i hi va introduir la Regla de Sant Benet. El 1049 l’església s’havia refet, en aquesta data el papa Lleó IX va consagrar el nou temple.

Saint-Arnould
L'abadia de Saint-Arnould


Benedictins

 


Saint-Arnould
L'abadia de Saint-Arnould
Claustre

Saint-Arnould
Sant Arnulf bisbe retirat al desert
Gravat de Raphael Sadeler, 1598
Rijksmuseum, Amsterdam


L’abadia fou enderrocada el 1552 per facilitar la defensa de la ciutat i els monjos es van traslladar a l’antic convent dels Dominics de Sainte-Madeleine i amb ells els sepulcres dels personatges que s’havien anat enterrant a l’església. Els dominics havien estat expulsats del seu convent, fundat el 1221, per motius polítics. Durant el segle XVII es van portar a terme importants obres de reconstrucció de les dependències monàstiques. Fou suprimit amb la Revolució, el 1793 l’església havia perdut el seu mobiliari i les tombes dels personatges que s’hi havien enterrat amb el pas del temps es van malmetre. Ara el lloc l’ocupen unes dependències militars.

Saint-Arnould
L'abadia de Saint-Arnould
Claustre


El sepulcre de Lluís el Piadós (778-840)
A la mort del monarca fou enterrat en aquesta abadia aprofitant un sepulcre del segle IV que en el seu front representa el Pas de la mar Roja. El monument es va traslladar al nou monestir el 1522. Hom el coneix per un dibuix de Claude de Chastillon de voltants del 1614. El 1672 encara es va modificar i el 1793, a l'època revolucionària, es va destruir tot i que es conserven fragments al museu de La Cour d’Or

Saint-Arnould
Sepulcre de Lluís el Piadós
Gravat de Claude de Chastillon publicat a la Topographie francoise (1641)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Arnould
Fragments del sepulcre de Lluís el Piadós amb el Pas de la mar Roja
Metz, museu de La Cour d’Or

Saint-Arnould
Fragment del sepulcre de Lluís el Piadós
Metz, museu de La Cour d’Or

Saint-Arnould
Fragment del sepulcre de Lluís el Piadós
Metz, museu de La Cour d’Or


Saint-Arnould
Arqueta reliquiari d'os procedent del monestir
Metz, museu de La Cour d’Or

Saint-Arnould
Arqueta reliquiari d'os procedent del monestir
Metz, museu de La Cour d’Or

Saint-Arnould
Escut del monestir de Saint-Arnould
Publicat a Notice historique sur l’ancienne Abbaye Royale de Saint-Arnould


Bibliografia:
- CHABERT, F.-M. (1858). L’ancienne abbaye royale de Saint-Arnould de la ville de Metz. Annales de la Charité. París: Adrien et Clere
- GUÉRIN, Paul (1888). Saint Patient, évêque de Metz (IIe siècle). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- GUÉRIN, Paul (1888). Saint Arnoul ou Arnoult, évêque de Metz, puis solitaire dans les déserts des Vosges. Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 8. París: Bloud et Barral
- LE PUILLON DE BOBLAYE, Théodore (1857). Notice historique sur l’ancienne Abbaye Royale de Saint-Arnould. Metz: Rousseau-Pallez
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: T. Regia
- VALLADIER, André (1615). L'auguste basilique de l'abbaye royale de Sainct Arnoul de Mets. París: P. Chevalier
- VOLTZ, Eugène (1998). La dernière abbaye Saint-Arnould à Metz. Académie nationale de Metz

 


Situació:

El convent dels Jacobins i després monestir de Saint-Arnould és al centre de la ciutat de Metz, al carrer dels Ours. El primer establiment ha desaparegut, era al sud del centre

 
Baldiri B. - Desembre de 2018