|
Segurament
al segle X ja existia una església dedicada Notre-Dame.
L’any 1088 la comtessa Sophie de Bar (c1018-1093)
llavors ja vídua de Louis de Montbéliard, va fundar un
priorat benedictí que va posar sota la tutela de
l’abadia de Saint-Mihiel i aquella església va formar
part de la dotació inicial de la casa monàstica
mantenint les funcions parroquials. Segurament a causa
d’això es va ampliar l’edifici primitiu amb la finalitat
de permetre l’activitat monàstica i la
parroquial. L’edifici que es conserva té elements de les
diferents etapes constructives, a partir de l’època
romànica fins les acaballes del segle XIV, però encara
es farien més intervencions en els segles posteriors,
especialment després d’haver patit la caiguda de llamps
els anys 1575 i 1619. El 1765 el priorat fou
secularitzat i poc després l’església patia els efectes
directes de la Revolució transformant-se en temple de la
Raó. Durant el segle XIX les dependències priorals es
van modificar per convertir-les en la seu d’un hospici. |
|
