|
La
tradició diu que el monestir té el seu origen en un
establiment promogut pel noble Vulfoad (Wulfoalde) i la
seva esposa Adalsinda, s’esmenta un episodi miraculós
esdevingut després d’un viatge al mont Gargano on el
fundador va obtenir una relíquia, el miracle va tenir
lloc al mont Castellion on establiria el primer
assentament l’any 709 dedicant-lo a sant Miquel
(Saint-Michel o Saint-Mihiel). No hi ha evidències de
l’existència d’una comunitat monàstica fins la segona
meitat del segle VIII, quan va estar uns anys sotmesa a
l’abadia de Saint-Denis
(Sena Saint-Denis). L’any 772 ja era un monestir
independent i Carlemany li va atorgar el benefici
d’immunitat, en aquesta època va morir Vulfoad que es va
enterrar al monestir. |
|
|
L’any 819
el monestir es va traslladar a un lloc proper, més adient, l’antiga
abadia (el lloc es coneix com Vieux Moutier ) serviria temporalment
de lloc d’enterrament dels monjos i després esdevindria un priorat.
Durant el segle IX van sovintejar els preceptes emesos pels
monarques a favor de la casa. A partir de la segona meitat del segle
XI rebia protecció dels ducs de Bar, el 1088 la comtessa Sophie de
Bar (c1018-1093) va fundar el priorat de
Notre-Dame de Bar-le-Duc que va posar sota l’autoritat d’aquesta
abadia. El 1106 una butlla del papa Pasqual II confirmava els seus
béns, drets i privilegis, en aquell moment molt importants. El 1516
es va imposar el règim comendatari i el 1606 el monestir es va
incorporar a la congregació de Saint-Vanne. Va mantenir l’activitat
monàstica fins la Revolució. |
Abadia de Saint-Mihiel |
