Molt abans de que hi arribessin les monges benedictines, en aquest lloc ja hi havia una església dedicada a sant Joan Baptista que segons la tradició hauria estat fundada en el segle IV per sant Santí, deixeble de sant Dionís i primer bisbe de Verdun. El seu successor en el càrrec fou sant Maur qui va restaurar aquella església on ell mateix hi seria enterrat, també els seus dos successors seus, el que va fer que es canviés l’advocació per la de Saint-Maur. El 451 es va restaurar l’església després de patir la invasió dels huns. Ja al segle X, el bisbe Heimon (988-1024) va fundar en aquest lloc un monestir femení que va posar sota la direcció de l’abadia masculina de Saint-Vanne establerta poc abans també a Verdun. El 1049 hi va passar el papa Lleó IX i va atorgar una butlla confirmant la fundació.

Durant el segle XI es va reconstruir totalment l’església, el monestir fou enderrocat el 1552 per garantir la defensa de la ciutat, els monges es van traslladar en un lloc més protegit però l’església es va conservar entre les noves defenses, on hi arribaven per un passadís. La comunitat es va mantenir fins el 1792 quan la Revolució la va suprimir, poc després amb l’església enderrocada les dependències del monestir es dedicaren a beneficència. En el lloc de l’església es va aixecar una casa però va mantenir sota terra l’antiga cripta. Actualment aquella casa té serveis del bisbat i la cripta s’ha recuperat.

Saint-Maur de Verdun