|
L’origen
d’aquesta abadia s’esmenta en el relat hagiogràfic de la
seva fundadora, santa Glosinda, malgrat la seva base
històrica, conté detalls que cal considerar com
llegendaris. Glosinda hauria nascut cap el 578, era
neboda de Pipí d'Héristal, majordom de palau del regne
d’Austràsia que tenia la seva capital a Metz. Malgrat
l’oposició dels seus pares a la seva vocació religiosa,
gràcies a l’ajuda de la seva tia Rotlinda, monja a
Trèveris, i a un episodi miraculós, Gloslinda va poder
professar al monestir de Rotlinda i més endavant, cap
l’any 600, va fundar en uns terrenys familiars el
monestir de Metz que més endavant portaria el seu nom.
Glosinda fou la primera abadessa de la casa, fins el
610, data de la seva mort, fou venerada com a santa en
una capella aixecada a tocar del monestir. |
|
|
L’església del
monestir estava dedicada a la Mare de Déu i a sant Sulpici (bisbe de
Bourges entre el 624 i 647) després aniria prenent forma la nova
advocació de Sainte-Glossinde. L’abadia va passar a mans de la reina
Teutberga, repudiada per Lotari II (c870) que algunes fonts la
consideren abadessa d’aquest monestir. Al segle X es trobava en
decadència, la mala gestió havia fet perdre bona part de les seves
possessions a banda de patir un greu relaxament dels costums. Cap el
945, el bisbe Adalberó (929-954) s’encarregà de reconduir la
situació d’alguns monestirs que patien la mateixa situació, per
aquesta casa hi va posar al seu front a la seva neboda Himiltrude
que va treballar per la reforma dins de la clausura. El bisbe també
va treballar per recuperar el patrimoni que s’havia perdut, va
portar a terme obres de reconstrucció del monestir i va dignificar
el sepulcre de santa Glosinda.
Al segle XVII
tornava a passar una època de relaxament dels costums que va
provocar un seguit d’incidents entre de la comunitat i les
autoritats de l’Església, fins i tot hi va intervenir el papa
Alexandre VII. No fou fins el segle XVIII que es va realitzar la
reforma, tornant a la regularitat i restaurant el patrimoni, el que
permeté portar a terme importants obres de construcció. L’església
que encara es conserva fou aixecada en aquesta època, entre els anys
1752 i 1757. La Revolució va suprimir el monestir (1790-1792), les
dependències monàstiques es van adaptar el 1802 com a seu del bisbat
de Metz. |
Escut de Sainte-Glossinde
Segons l'Armorial général de France, s XVIII
Bibliothèque nationale de France |
|
Pipí d'Héristal i Plectruda,
oncles de santa Glosinda
Detall de la Genealogia dels reis de França de Bernard Gui
(1301-1325)
Bibliothèque nationale de France |
L'abadia de Sainte-Glossinde
(núm. 12) representada en un plànol de Metz (1638)
Bibliothèque nationale de France |
