|
Aquest és
un dels antics monestirs de l’actual França, l’origen
del lloc cal cercar-lo en una antiga construcció d’època
gal·loromana (segle IV) que hom considera que formava
part d’un complex termal. A mitjan del segle V aquell
edifici va resultar afectat per les invasions bàrbares i
va quedar abandonat. Segons el relat hagiogràfic de la
vida de santa Valdrade, a finals del segle VI es va
recuperar aquest espai per establir-hi un monestir
femení, impulsat pel noble Eleuteri que va posar una
parenta seva, Valdrade, al front de la nova comunitat.
No és fins l’època de Carlemany que es troba documentada
aquesta casa, l’any 781, sota l’advocació de sant Pere.
En època carolíngia va gaudir d’un llarg període de
prosperitat però al segle X va patir problemes pel que
fa a l’observança i hi va haver d’intervenir el bisbe
Adalberó II (984-1005) que va reformar la casa tant pel
que fa a la vida regular i també per la restauració i
modificació de l’església, cap el 990-995. El monestir
va quedar malmès durant el setge de Metz del 1552 i les
monges el van haver d’abandonar, en aquell indret es va
construir una ciutadella militar (1556-1562) i
l’església va perdre la seva funció i va passar a formar
part de les dependències militars. Actualment s’ha
restaurat. |
|
