Es tracta d'un monestir benedictí de fundació antiga, figura documentat en el concili celebrat a Aquisgrà l'any 817, tot i que consta que llavors estava en decadència. Segurament era de fundació antiga i hauria patit una incursió islàmica l'any 724. Més endavant va prendre més protagonisme i hauria participat en la fundació d'altres monestirs com ara Saint-Jean de Sorde (Landes), a més de tenir diversos priorats que hi depenien.
A mitjan segle IX va quedar afectat per una invasió normanda i més endavant per una incursió sarraïna que l'hauria deixat en decadència. El 1018 va rebre una donació a Saint-Béat (Alta Garona) i va participar en la restauració d'un monestir en aquell indret. En el segle XI, el comte Guillem d'Astarac el va donar a l'abadia de Simorre (Gèrs) amb la voluntat de restaurar-lo. El 1250 l'església fou víctima d'un incendi, però dos anys més tard ja s'havia restaurat i es va poder consagrar, tot i que la construcció de l'edifici es va anar fent en els anys següents, bàsicament és l'església que encara es conserva, restaurada en el segle XIX. Fou sempre una casa modesta, amb una comunitat força limitada, a petició dels monjos, el 1748 es va secularitzar.
Portal aparedat, amb un relleu del segle XI com a llinda
Il·lustració de La Guienne historique et monumentale (1844)
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- CABANOT, Jean (1978). Gascogne romane. Zodiaque: La nuit des temps
- CAZAURAN, Jean Marie (1905). Cartulaire de Berdoues. La Haye, Nijhoff
- COMET, Anaïs (2017). Villages et bourgs de la Gascogne gersoise à la fin du Moyen Âge (1250-1550). Tesi doctoral. Université Toulouse
- GUINAUDEAU, Nicolas (2012). Fortifications seigneuriales et résidences aristocratiques gasconnes dans l’ancien comté d’Astarac entre le Xème et le XVIème siècle. Tesi doctoral. Université Michel de Montaigne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SAMARAN, Charles; i altres (1972). Chartes retrouvées de l'abbaye bénédictine de Pessan (IXe-XIIe siècle). Bulletin philologique et historique jusqu'à 1610. París: Bibliothèque nationale
Pessan és molt a prop d'Aush, a llevant