Convent dels Agustins de Tolosa
Couvent des Augustins de Toulouse / Grands Augustins de Toulouse
(Tolosa de Llenguadoc / Toulouse, Alta Garona)
Cap al 1268, els agustins es van establir a Tolosa de Llenguadoc, el primer assentament que van tenir a la ciutat estava extramurs, al costat de la porta de Matabiau, no lluny de la basílica de Sant Serni. El 1309 van demanar traslladar-se al centre i l'any següent disposaven de l'autorització del papa Climent V. El bisbe de Tolosa els va assignar l'espai adient, el que va encendre l'oposició del capítol de canonges de Sant Esteve que temien perdre els seus drets. La qüestió no es va solucionar fins al 1326, amb un acord entre els afectats. Els agustins van continuar amb la construcció, obra que va acabar el 1341.
Es va aixecar un convent de grans dimensions que es conserva parcialment, amb una església de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Al sud es va aixecar el claustre, una obra de grans dimensions del segle XIV, amb la sala capitular i la capella de Notre-Dame de Pitié, de la primera meitat del mateix segle. El convent va patir els efectes de l'incendi que va afectar la ciutat de Tolosa el 1463, aquesta catàstrofe va afectar sobretot les voltes de l'església. El temple fou restaurat entre els anys 1487 i 1504. En el decurs del temps s'havia aixecat un grandiós convent ocupat per una comunitat que gaudia d'una situació econòmicament envejable.
Però entre els segles XVI i XVIII la casa va entrar en decadència, mostra d'això és el campanar, que havia quedat escapçat per un llamp el 1550 i no es va poder restaurar mai. Malgrat tot, el 1626 es va construir un petit claustre davant la façana de l'església. Totes aquestes dependències es conserven, bé que modificades. Amb el pas dels anys i, sobretot els efectes de la Revolució van desfigurar parcialment el convent medieval, en canvi, es va perdre completament el refetor, de grans dimensions. Durant el segle XIX es van portar a terme obres importants en els edificis, que van modificar la seva fesomia, en aquesta rehabilitació hi va intervenir, entre altres, l'arquitecte Viollet-le-Duc. Durant el segle XX encara es van endegar més obres de restauració i remodelació amb la finalitat d'esdevenir el destacat centre que és ara, allotjant entre els seus murs el Museu dels Agustins.
- CAYLA, Jean-Mamert (1842). Toulouse monumentale et pittoresque. Tolosa de Llenguadoc: Lagarrigue
- CHALANDE, Jules (1921). Histoire des rues de Toulouse. Mémoires de l'Académie des sciences de Toulouse. Tolosa de Ll.: Douladoure
- RACHOU, Henri (1930). Le couvent des Augustins . Congrès Archéologique de France. 92. Toulouse. París: Société Française d’Archéologie
- RAMET, Henri (1935). Histoire de Toulouse. Tolosa de Llenguadoc: Tarride