Convent dels Jacobins de Tolosa

Aviat el lloc va resultar insuficient i es van traslladar a un altre indret. El 1230 el bisbe Folc posava la primera pedra de l'església conventual, que es va poder inaugurar el 1234. D'altra banda, el 1216 s'havia aprovat oficialment l'orde dominicà i des de la casa de Tolosa sortien frares a fundar nous establiments arreu. Aquella primera església era més curta que l'actual i calia la seva ampliació, per això, entre els anys 1245 i 1252, es van portar a terme les obres pertinents per a la seva ampliació que, bàsicament, comprenia la construcció d'una capçalera de grans dimensions, resultant una església de dues naus separades per una fila de set columnes.

Poc després arribarien les restes mortals de sant Tomàs d'Aquino, mort l'any 1274, que foren cedides el 1368 als dominicans i traslladades a aquest convent, on es van venerar fins a la Revolució. El 1791, quan el convent fou clausurat, com a precaució, les restes de sant Tomàs foren traslladades a Sant Serni i no retornarien als Jacobins fins al 1974. El 1810 el lloc es va destinar a caserna de cavalleria i es van modificar substancialment els edificis. L'any 1841 fou classificat com a monument històric, però els militars no el van deixar fins al 1865. El gruix de les restauracions no va començar fins al segle XX.