|
Aquesta
casa fou fundada el 1099 per Robert de Licques al seu
retorn de la Primera Croada, en aquell moment s’hi va
establir una comunitat de canonges seculars i es va
dedicar l’església a la Mare de Déu. Cap el 1130 el seu
fill, Balduí, va donar la casa a la
canònica agustiniana de Notre-Dame de Mont de Watten,
que s’en va fer càrrec fins que finalment es va perdre.
Fou el bisbe de la diòcesi de Thérouanne, Miló I
(1130-1159), qui va fer venir el 1132 els canonges
premostratencs des de l’abadia de Saint-Martin de Laon (Aisne).
El seu primer abat fou Henri. Aquesta casa va adquirir
molta rellevància en poc temps i hi depenien altres
fundacions de l’orde, fins i tot situades al regne
d’Anglaterra. El 1164, una butlla del papa Alexandre III
confirmava la fundació de Licques i les seves
possessions, en aquell moment força nombroses. El 1184
una altra butlla del papa Luci III, li atorgava el
benefici d’exempció, deslliurant-la de la jurisdicció
diocesana. |
|
|
Aquesta època de prosperitat es va veure interrompuda
a la segona meitat del segle XIV a causa de la guerra,
que la va afectar directament. El 1557 va passar a estar governada
per abats comendataris, a finals del mateix segle tornava a patir
els efectes de les guerres que van tocar aquesta regió i que es van
allargar fins el segle següent, fou saquejada el 1674. Durant el
segle XVIII es va reconstruir o restaurar el conjunt monàstic. Els
premonstratencs van mantenir la casa activa fins el 1792, quan la
van haver d’abandonar a causa de la Revolució. Després d’un incendi
es va enderrocar el presbiteri i el creuer de l’església i ara
aquesta només conserva l’antiga nau principal, el 1813 prenia les
funcions de parròquia. La major part de les dependències monàstiques
s'han perdut. |
Església de l'abadia de
Licques |
