La canònica agustiniana d’Essomes fou fundada el 1090 a partir d’una capella anterior, servida per una comunitat secular que el bisbe Hug de Pierrefonds (1090-1103) va regularitzar amb la col·laboració del comte Teobald III de Blois (1037-1090). Aquella canònica es va implantar a recer del castell feudal d’Essomes, que més endavant (s XII) fou lliurat a l’abadia. Hom considera que fou després d’un episodi de la guerra dels Cent Anys (1370), que va estar a punt de fer enderrocar el monestir, que aquest va canviar la seva primera advocació de la Mare de Déu per la de sant Ferriol. A mitjan del segle XVI el conjunt de construccions monàstiques es va reformar profundament. Després d’una època de relaxament dels costums, el 1647 la casa es va integrar a la congregació de França (Sainte-Geneviève de París) que es va mantenir en aquest lloc fins el 1790, quan la Revolució va suprimir l’abadia. Encara en resta l’església, restaurada després dels estralls causats durant la Primera Guerra Mundial.

L'església actual de l'abadia d'Essomes

Abadia d'Essomes
Interior de l'església
Dibuix publicat a Notice historique et descriptive
sur l'église abbatiale d'Essomes

Abadia d'Essomes
Dibuix publicat a Notice historique et descriptive
sur l'église abbatiale d'Essomes

Abadia d'Essomes
Sepulcre d'un abat
Dibuix publicat a L'Art pour tous (1879)
Bibliothèque nationale de France

Abadia d'Essomes
Dibuix publicat a L'abbaye d'Essômes d'après la Gallia Christiana