Es tracta d’una fundació promoguda pel comte Hugues de Dammartin (?-1103) qui l’any 1081 va fer una important donació per establir aquest priorat cluniacenc. Aquest assentament cal relacionar-lo amb una antiga capella dedicada a sant Miquel situada no lluny d’aquí però que no es pot vincular amb cap comunitat religiosa més enllà de la seva pertinença a l’abadia de Vézelay (Yonne). En el moment de la donació, l’església d’Esserent ja existia, es pot datar en el segle X. Una llegenda explica que la fundació es va fer en agraïment pel pagament d’un rescat després que el fundador hagués caigut pres a Terra Santa.

Església del priorat de Saint-Leu

El priorat de Saint-Leu
Il·lustració d'Archéologie des monuments religieux
de l'ancien Beauvoisis (1839-49)

El 1359 el lloc fou ocupat militarment en el marc de la guerra dels Cent Anys resultant saquejat, fet que es va tornar a repetir el 1436 amb l’agreujant de resultar també incendiat. Malgrat les restauracions el lloc va anar caient en decadència i en els segles posteriors hi ha constància de mancances en les dependències de la comunitat. Després de la Revolució i ja sense comunitat religiosa, es van anar perdent les dependències secundàries però en canvi es va poder conservar i restaurar l’església que encara es conserva, encara que amb moltes modificacions. Després de la destrucció parcial a causa dels bombardeigs de 1944 es va poder excavar i es van trobar els fonaments d’una primera església del segle X anterior, per tant, a la fundació del priorat, un edifici de nau única i tres absis. L’església actual es devia començar a aixecar a mitjan del segle XII, s’ha modificat i refet parcialment en diferents ocasions.

Església del priorat de Saint-Leu