Convent del Carme de La Rochefoucauld
Carmes de La Rochefoucauld / Carmelites de La Rochefoucauld
(La Rochefoucauld, Charente)
La fundació del convent del Carme de La Rochefoucauld es va dur a terme l’any 1329 a iniciativa dels senyors del lloc, que des del segle XI residien al castell que encara s’aixeca a la mateixa vila. L’impulsor de l’establiment fou Guiu VII de La Rochefoucauld, probablement com a acte d’expiació després d’haver estat excomunicat pel bisbe d’Angulema. La fundació va rebre el vistiplau del papa Joan XXII.
Els carmelites van viure els estralls de la guerra dels Cent Anys, durant la qual van traslladar els béns més preuats del convent al castell per protegir-los. Un cop superada aquella situació, el monestir va entrar en una etapa de prosperitat; a mitjan segle XVI acollia una comunitat de vint-i-cinc religiosos i mantenia una escola de filosofia i teologia. Les guerres de Religió el van afectar greument: entre els anys 1563 i 1572 fou atacat diverses vegades i va patir saqueigs i incendis. L’any 1626 encara es trobava en ruïnes i no es va arribar a recuperar completament.
Quan es va decretar la seva supressió arran de la Revolució, el convent només acollia quatre frares. Les seves dependències es van vendre: la major part es va reconvertir en escola i l’església, desafectada, es va utilitzar durant un temps com a cinema. Aquest ús posterior, però, en va afavorir la conservació: es manté bona part del conjunt, entre el qual destaca el gran claustre gòtic, construït entre els segles XIV i XV. Actualment, l’antic convent acull un centre cultural.
- ORTIZ, Marlise (1999). La Rochefoucauld. Couvent des Carmes. Congrès archéologique de France, 153 ss. 1995. Société Française d'Archéologie