Abadia de Saint-Amant-de-Boixe

Segons la tradició, en aquell indret s’hi aplegà una comunitat, un assentament que hauria estat destruït durant les incursions normandes de la segona meitat del segle IX. L’any 888 la casa s’havia refet i era sota el control directe dels comtes d’Angulema, que en posseïen la propietat. Un segle més tard, l’any 988, el comte Arnaud Manzer († c. 998) va restaurar el monestir, hi introduí la Regla de Sant Benet i en confià la direcció a l’abat Francon, el primer de qui es té constància. Alhora, el comte el dotà econòmicament.

L’abadia de Saint-Géraud d’Orlhac (Aurillac, Cantal) reclamà drets sobre Saint-Amant, probablement adquirits arran de la seva restauració a finals del segle X. L’any 1197, una sentència en reconegué les pretensions, i a partir de llavors els abats de Saint-Amant necessitaven el vistiplau i reconeixement d’Orlhac per al seu nomenament, dependència que es mantingué fins al 1325. Al segle XIII, un incendi va afectar greument el conjunt monàstic, i poc després els efectes de la guerra dels Cent Anys deterioraren també la seva situació econòmica.

Del conjunt monàstic cal destacar l’església, que perdé bona part de la capçalera romànica a causa de l’incendi del segle XIII, moment en què se’n construí una de nova, gòtica. Es tracta d’un edifici majoritàriament romànic, amb tres naus, sis trams, un transsepte i la capçalera reconstruïda. Exteriorment, el creuer conserva elements escultòrics de la primera època (c. 1125), mentre que la façana principal és de finals del mateix segle. També es conserva parcialment el claustre, així com altres dependències, ara restaurades.