Aquest lloc té el seu origen en sant Amant, un personatge que es va retirar als boscos de Boixe després d’estar en contacte amb sant Cibar (Cybard d’Angulema) de qui va ser deixeble, va morir en aquest lloc al voltant de l’any 600. La tradició diu que també s’hi va aplegar una comunitat, tot i que el lloc no és conegut documentalment fins el 888. A mitjan segle X l’abadia fou usurpada pels comtes d’Angulema fins que el 988, Arnaud (comte entre el 975-998) va restituir la propietat als monjos i va reedificar la casa, va fer venir un abat de Saint-Cibard d’Angulema i la va posar sota la Regla de Sant Benet. El 1125 es va fer el trasllat de les despulles del sant des de l’antic santuari al que s’havia aixecat de nou, la nova casa no es va acabar i consagrar fins l’any 1170. En aquesta època el monestir de Saint-Amant va viure una llarga època de prosperitat i va aplegar un important patrimoni amb moltes esglésies que hi depenien.

Durant el segle XIII fou víctima d’un incendi i com moltes altres cases de la regió va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i, sobretot les guerres de Religió, entre els anys 1586 i 1588 amb el resultat d’un establiment en ruïnes i moltes de les seves propietats perdudes, es va anar restaurant però la seva situació econòmica només va permetre la seva supervivència, era una casa molt petita quan fou clausurada definitivament amb la Revolució. Del conjunt monàstic cal destacar l’església que va perdre bona part de la capçalera romànica en l’incendi del segle XIII i es va aixecar un cor nou, gòtic. Exteriorment el creuer presenta elements escultòrics de la primera època (1125?) i la façana principal és de finals del mateix segle. D’altra banda, conserva parcialment el claustre a més d’altres dependències, ara restaurades.

Saint-Amant-de-Boixe