La comanda templera, i després hospitalera, de Le Dognon és coneguda principalment per la seva capella, on encara es conserven importants restes de decoració mural. Es coneixen els noms dels darrers comanadors templers d’aquesta casa, entre els quals destaca Elie Raynaud, que va ser processat arran de la persecució de l’orde del Temple i la seva posterior supressió.
Amb l’extinció del Temple, la comanda va passar a mans de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Al segle XVI, Le Dognon va quedar vinculada a la comanda de Villegats (Charente), però al segle següent era una dependència de Beauvais (Charente Marítim). Al segle XVIII el lloc es trobava en franca decadència. Va ser venut després de la Revolució (1792) i actualment la capella s’utilitza com a lloc de culte protestant.
De la comanda només es conserva la capella; la resta d’edificacions s’han perdut. És una construcció molt senzilla, de planta rectangular, amb un portal situat a ponent. S’aixeca en un indret estratègic, sobre una elevació del terreny que en facilitava la defensa. La construcció es pot datar entre els anys 1150 i 1160, i la decoració mural entre 1170 i 1180. Aquestes pintures, actualment molt restaurades, representen la victòria dels croats a la batalla de Bekaa (Líban) l’any 1163, en la qual va participar Hug VIII de Lusignan.
- CROCHET, Bernard (2012). Commanderies et villages templiers en France. Rennes: Ouest-France
- DARAS, Charles (1967). Les fresques de Cressac. Vieilles Maisons Françaises
- DAVY, Christian (1999). Les peintures murales de la chapelle des templiers de Cressac. Congrès archéologique de France, 153 ss. Société française d'archéologie
- LEGRAS, Anne-Marie (1983). Les commanderies des Templiers et des Hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem en Saintonge et en Aunis. Paris: CNRS
- TRUDON DES ORMES, Amédée (1897). Liste des maisons et de quelques dignataires de l’Ordre du Temple. Revue de l'Orient Latin. París: Leroux