Abadia de Notre-Dame de La Couronne
Abbaye de La Couronne / Coronelle / Corona
(La Couronne, Charente)
Cap a l’any 1110, una comunitat canonical es va reunir a l’església parroquial de Saint-Jean de La Palud, a iniciativa del clergue Lambert, que suposadament era seguidor de Robert d’Arbrissel († c. 1117). Posteriorment, aquell grup es va constituir com a canònica agustiniana, i el 1118 es va posar la primera pedra d’una nova església situada en una zona d’aiguamolls, on el 1122 es traslladà la comunitat. Lambert en fou el primer abat.
Aviat aquell edifici esdevingué insuficient, i el 1171 es va iniciar la construcció d’una nova església, que fou consagrada el 1201. Durant el primer quart del segle XIII es van bastir també les altres dependències conventuals. A més d’aquesta activitat constructora, la canònica es beneficià d’importants donacions de tota mena, entre les quals destaca el suport de la casa comtal d’Angulema. Aquesta etapa de prosperitat es veié truncada per la guerra dels Cent Anys, que causà greus danys tant al monestir com a les seves nombroses possessions, que constituïen la seva base econòmica.
La reconstrucció del conjunt s’inicià a partir de la segona meitat del segle XV i continuà durant el següent, però novament fou afectat per la guerra, en aquest cas les guerres de Religió, durant les quals fou saquejat i incendiat (1562-1568). Després de la recuperació de la comunitat, començà una nova etapa de reconstrucció: mentre s’aixecava una nova església, que s’inaugurà el 1609, els canonges van fer servir provisionalment l’església parroquial. Aquestes obres van afeblir les finances del monestir, i el 1626 La Couronne passà a mans dels jesuïtes. Més endavant, el 1644, la casa fou incorporada a la congregació de Sainte-Geneviève, fet que li aportà una nova vitalitat i permeté enllestir les darreres construccions dins del conjunt monàstic.
Segell de l'abat Guillaume Singulier (1232-1254)
Il·lustració publicada a Chronique latine de l'abbaye de La Couronne (1864)
La canònica fou suprimida durant la Revolució i venuda el 1807. A partir d’aleshores passà per diferents mans particulars, fet que propicià el seu desmantellament. Actualment es conserven les imponents ruïnes de l’església, que encara mostra elements de les diverses etapes constructives i reconstruccions que experimentà. També resten vestigis d’altres dependències de la canònica medieval, com ara el claustre i la sala capitular, així com el palau abacial i les importants edificacions erigides durant el segle XVII.
Postal antiga. Col·lecció particular
Postal antiga. Col·lecció particular
Il·lustració de la Statistique monumentale de la Charente (1844)
Autor desconegut (1819)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BLANCHET, Abbé (1888-89). Histoire de l’Abbaye Royale de N.-D. de la Couronne en Angumois. Bulletin de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. IX-X
- CASTAIGNE, Eusèbe; ed. (1864). Chronique latine de l'abbaye de La Couronne. Documents Historiques de l’Angumois. Paris: Auguste Aubry
- MICHON, Jean Hippolyte (1844). Statistique monumentale de la Charente. París: Derache
- NANGLARD, Jean (1893). Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, 2. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. 3
- ORTIZ, Marylise (1999). L'abbaye Notre-Dame de la Couronne. Les parties médiévales. Congrès archéologique de France, 153 ss. , 1995. Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TAILLARD, Christian (1999). Les bâtiments monastiques de l'abbaye de la Couronne. Congrès archéologique de France, 153 ss. , 1995. Société française d'archéologie
L’abadia es troba a la comuna de La Couronne, al sud-oest d’Angulema