Priorat de Notre-Dame de Lanville
Prieuré de Lanville / Alanvilla / Lanvilla
(Marcillac-Lanville, Charente)
Façana del transsepte
El priorat de Notre-Dame de Lanville es va fundar cap a l’any 1120 com a seu d’una canònica seguidora de la Regla de Sant Agustí. La manca de documentació no permet conèixer amb precisió el procés fundacional ni altres aspectes del seu recorregut històric. A diferència del que va passar en altres cases de la regió, la guerra dels Cent Anys hi tingué un impacte relativament menor: sembla que només es va perdre el claustre, que més endavant es va reconstruir. Les conseqüències de les guerres de Religió, però, foren molt més greus i van deixar el lloc en ruïnes.
Façana de ponent
L’afiliació a la congregació de Sainte-Geneviève, l’any 1654, va afavorir-ne notablement la reconstrucció, fet que li va permetre mantenir-se activa fins a la Revolució. Des d’aleshores, l’església conserva les funcions parroquials que ja exercia en època monàstica. A començament del segle XX, la façana es trobava en ruïna i es va reconstruir, tot escurçant la nau primitiva. Al llarg del mateix segle es van anar rehabilitant altres sectors de l’edifici. Les voltes actuals de la nau són d’aquesta època, ja que anteriorment l’església era coberta amb cúpules. Es conserven ruïnes de dependències medievals, així com part del monestir reconstruït al segle XVII.
Pintures murals
Pintures murals
- AUBERT, R. (2010). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DARAS, Charles (1971). Églises de Charente. París: Ed. Latines
- LANGE, Alain (1976). En Charente. Le prieuré de Lanville. Sites et Monuments, núm. 74
El priorat de Lanville pertany al municipi de Marcillac-Lanville, situat al nord-oest d’Angulema