L’abadia de Saint-Jean de Montierneuf fou fundada pel comte de Poitiers Guillem VI (VIII d’Aquitània, 1024-1086) i la seva esposa Aldearda de Borgonya († 1104), en una data indeterminada. Sembla que les obres de construcció s’iniciaren l’any 1069, sembla que la iniciativa podria haver estat promoguda —o fins i tot imposada— pel papa Gregori VII als comtes, arran del seu matrimoni consanguini. En aquest context, la fundació es podria haver concretat més endavant, potser l’any 1076.
L’any 1077, el mateix fundador atorgà a l’abadia diversos privilegis, així com nombrosos béns destinats a garantir-ne la pervivència. D’altra banda, el papa Gregori VII posà aquesta casa sota la tutela de Cluny i del seu abat Hug, amb l’acord del bisbe de Poitiers. El lloc fou conegut com Monasterium Novum, per tal de distingir-lo de l’abadia de Saint-Cyprien, de fundació més antiga. El primer abat fou Guy de Cluny, que assumí la direcció del monestir l’any 1082. L’any 1086 li fou incorporada la canònica de Saint-Nicolas de Poitiers, fundada a mitjan segle XI per Agnès de Borgonya, mare de Guillem VI.
El fundador va morir l’any 1086 i fou sepultat a l’església del monestir. L’any 1096, el papa Urbà II consagrà solemnement l’església abacial, que havia estat acabada pel seu fill, Guillem VII. En els anys següents, la comunitat consolidà i amplià la seva influència, gràcies als favors i donacions rebuts. Entre les seves possessions cal destacar el priorat de Puy-Notre-Dame (Maine i Loira), que el 1478 fou elevat a col·legiata.
Els anys 1562 i 1569, en el context de les guerres de Religió, l’abadia fou assaltada i saquejada, amb la destrucció de béns mobles i elements arquitectònics. Els treballs de reconstrucció es van perllongar en el temps i donaren com a resultat una església notablement modificada, més curta que l’edifici original. L’any 1621 es decretà la seva afiliació a la congregació de Saint-Maur, però l’oposició de la comunitat impedí que aquesta integració es fes efectiva. El 1643 s’enfonsaren el campanar i una part de la nau, fet que obligà a refer-ne diversos trams. El monestir desaparegué com a institució monàstica l’any 1789 i, posteriorment, l’edifici fou destinat a usos diversos, com ara caserna o magatzem.
Es conserva l’església, que passà a tenir funcions parroquials, resultat de les restauracions del segle XVII sobre l’estructura romànica original. Es tracta d’un edifici de tres naus i vuit trams, amb creuer pronunciat. La capçalera presenta un gran absis central amb deambulatori, on s’obren tres absidioles radials, mentre que cada braç del creuer conté una absidiola més. Es conserven diversos capitells, alguns dels quals són fruit de les restauracions del segle XIX. La façana és obra del segle XVII.
Veüe de l'Abbaye de Monstiersneuf...
Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CAMUS, Marie-Thérèse (1978). Un chevet à déambulatoire et chapelles rayonnantes à Poitiers vers 1075 : Saint-Jean-de-Montierneuf. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 84
- CHERGÉ, M. de (1845). Mémoire historique sur l'abbaye de Montierneuf de Poitiers. Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Oudin / Derache
- OBERSTE, Jörg (2012). Les Clunisiens et l’espace urbain en France. Mélanges de l’École française de Rome -Moyen Âge, 124-1
- PICTAVE, Jehan (1909). Poitiers. Ses monuments, son histoire. Poitiers: Courrier
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’actual església parroquial de Saint-Jean de Montierneuf és situada al nord del centre històric de Poitiers