Canònica de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers
Chapitre Saint-Hilaire-le-Grand / S Hilarius Magnus
(Poitiers, Viena)
La tradició, basada en textos hagiogràfics, esmenta que cap a l'any 363 sant Hilari, bisbe de Poitiers, va aixecar una capella i una casa pels clergues que n’havien de tenir cura, en uns terrenys de la seva propietat. Estaria dedicada als màrtirs Joan i Pau (s. IV) i seria el lloc d’enterrament, primer de la seva esposa i la seva filla i, l’any 367, del mateix Hilari.
Façana del segle XIX
Després d’haver quedat destruïda per les invasions del segle V, es va tornar a aixecar a començament del segle següent amb el suport de Clodoveu I (466-511) després d’un episodi miraculós esdevingut l’any 507 i fou posada sota l’advocació de sant Hilari. El lloc és esmentat per Gregori de Tours (c. 538-594) arran de la seva visita. Durant els segles VIII i IX l’església fou víctima de les inestabilitats de l’època i hom parla d’invasions islàmiques i normandes que van obligar a la comunitat que en tenia cura a refugiar-se a Le Puy-en-Velay, emportant-se temporalment les relíquies. Malgrat tot, un document de Pipí del Breu de l’any 769 confirmava els béns que posseïa aquella abadia, la qual cosa indica que tenia certa activitat.
A finals del segle VIII, membres d’aquesta comunitat es van traslladar a l’abadia de Nouaillé (Viena), adoptant la Regla de Sant Benet. Aquella abadia ja s’havia fundat amb la intervenció de Saint-Hilaire-le-Grand. En el segle IX va començar la seva reconstrucció, en la que hi va intervenir la reina Emma de Normandia († 1052), esposa d’Etelred II d’Anglaterra († 1016), fins a l’any 1044, quan Emma va quedar apartada de la cort. Posteriorment, Agnès de Borgonya († 1068), muller de Guillem V d’Aquitània el Gran († 1030), va completar la major part de l’obra, i l’església fou consagrada solemnement l’any 1049.
A mitjan segle IX, Guillem III, duc d'Aquitània († 963), va nomenar el seu germà Ebles abat d’aquesta casa. L’any 1074, el papa Gregori VII va posar Saint-Hilaire-le-Grand sota la protecció de la Santa Seu. Hom considera que la comunitat canonical era inicialment de tipus monàstic, amb vida comunitària, però molt possiblement a partir de la seva restauració, durant la primera meitat del segle X, es devia transformar en un capítol secularitzat de canonges, passant de l’elecció de l’abat per la mateixa comunitat a una designació per part de la casa comtal o pel mateix bisbe de Poitiers.
L’església del segle XI-XII era una construcció de planta singular, la nau central estava limitada lateralment per una doble fila de columnes que formava un passadís, després vindrien les naus laterals, de fet dues a cada costat, ja que la volta estava sostinguda per columnes centrals. Aquella església fou modificada en època gòtica i, a l’època de les guerres de Religió, l’edifici fou fortificat. Però va patir danys considerables, que també van afectar el mobiliari i les relíquies del sant titular, que es van perdre amb el saqueig de l’església pels hugonots. Per això el capítol va demanar a Le Puy el lliurament d’una relíquia de les que encara es conservaven en aquell lloc des d’època de les invasions, a finals del segle IX.
* Construcció antiga / * Reconstrucció del segle XIX / * Part perduda
A més d’altres intervencions portades a terme en els segles XVII i XVIII, l’església va quedar afectada a causa de la Revolució, quan fou posada en venda. A començament del segle XIX, es va iniciar la seva demolició per aprofitar-ne els materials, però finalment es va aturar i l’església fou convertida en parròquia, ocupant un edifici més reduït, que constava de la capçalera amb els absis, el transsepte i una nau molt curta. Després vingueren les restauracions de l’edifici resultant i, entre els anys 1870 i 1884, es van refer parcialment les naus amb el resultat de l’església actual, una mica més curta que l’antiga. Amb el temps, també s’hi van fer modificacions i afegitons a les capelles laterals, campanar i altres elements.
Presbiteri, amb la cripta
La nau des del tanssepte
Passadís al costat de la nau central
Sant bisbe (Hilari ?)
Arcosoli
Capitells de l'arcosoli
Llosa sepulcral de l'arcosoli
Veüe de l'églisse de Sainct Hilaire le grand à Poictiers
Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Paysages et monuments du Poitou (1890)
Il·lustració publicada a: Essai historique sur l’église collégiale de Saint-Hilaire...
abans de la reconstrucció de les naus
Il·lustració publicada a: Essai historique sur l’église collégiale de Saint-Hilaire...
Il·lustració publicada a: Essai historique sur l’église collégiale de Saint-Hilaire...
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- AUBERT, Marcel (1952). Saint-Hilaire de Poitiers. Congrès archéologique de France. 109 ss. Poitiers. Société française d'archéologie. Paris
- BARBIER, Paul (1887). Vie de Saint Hilaire, évêque de Poitiers, docteur et père de l'église. París: Poussielgue
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BOURALIÈRE, A. de la (1890). L’église Saint-Hilaire le Grand. Paysages et monuments du Poitou, vol. I. París: S. Imprimeries R.
- CAMUS, Marie-Thérèse (1982). La reconstruction de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers à l'époque romane. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 98
- LABANDE-MAIFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps, 5. Zodiaque
- LEFÈVRE-PONTALIS, M. (1913). Saint-Hilaire-le-Grand. Congrès archéologique de France. LXXIX session tenue a Angoulême. Paris / Caen: Picard / Delesques
- LONGUEMAR, M de. (1857). Essai historique sur l’église collégiale de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers. Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Derache
- MAILLARD, Élisa (1934). Le problème de la reconstruction de Saint-Hilaire-le-Grand au XIe siècle. Bulletin de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers
- MARCHEGAY, Paul; i altres; ed. (1869). Chronique de Saint-Maixent. Chroniques des églises d'Anjou. París: Renouard
- RÉDET, Louis (1848-57). Documents pour l'histoire de Saint-Hilaire de Poitiers. Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- WEISE G. (1953). L'énigme de l'église Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers. Bulletin Monumental, vol. 111
L’actual església de Saint-Hilaire-le-Grand està situada al centre de la ciutat de Poitiers