Malgrat que diverses tradicions situen l’origen del monestir en diferents èpoques des del segle V, no és fins el 817 que hom té constància de la seva existència, hom desconeix qui va patrocinar la fundació tot i que una de les narracions abans esmentades l’atribueix a Carlemany. Hom coneix també que la casa seria víctima d’una invasió dels hongaresos (cap el 934). Al voltant del 940 el monestir s’havia restaurat, depenia del bisbat de Lió i al seu front es trobava l’abat Badin, artífex de la repoblació monàstica. A l’època de l’abat Gausmar (a954- 984) el monestir va gaudir d’una forta expansió amb la confirmació de les seves possessions, l’arribada de relíquies de Terra Santa i, a la seva mort, la consideració de sant d’aquest abat arran d’episodis miraculosos. En el segle XI la prosperitat de la casa va arribar al seu nivell màxim, els segles posteriors va mantenir la seva existència en bones condicions fins l’arribada del règim comendatari i les guerres de Religió que la van afectar plenament, ja a mitjan del segle XVI. Mai es va recuperar del tot, el 1779 Lluís XVI decretava la supressió del monestir i l’any següent la papa ho aprovava. La Revolució va comportar la pèrdua dels béns i la destrucció i venda de l’església i altres dependències monàstiques. Ara només es conserven alguns vestigis arquitectònics, entre els quals la torre de l'entrada, a més de restes escultòriques al mateix Savigny i als Museus Gadagne de Lió.