En una data indeterminada, Humbert I de Beaujeu († c. 1000) va donar aquest indret a l’abadia de Cluny (Saona i Loira), aleshores sota l’abadiat de Maiol (954–994). Es considera que fou el seu successor, Odiló (994–1048), qui va impulsar la creació del priorat de Saint-Martin de Salles.
D’altra banda, l’any 1110, Guichard III, membre de la mateixa casa de Beaujeu, va fundar el priorat femení cluniacenc de Grelonges, situat a llevant de Salles (actualment dins el terme de Fareins, Ain). Aquest establiment s’aixecava en una illa del riu Saona, avui desapareguda, en un terreny inestable a causa de les aigües del riu. Per aquest motiu, a la fi del segle XIII la comunitat es trobava en una situació delicada, ja que el monestir havia patit greus afectacions i va haver de ser abandonat. Amb l’autorització de Cluny, l’any 1301 les monges es van traslladar a Salles, que a partir d’aleshores es convertí en un monestir femení, mentre que els monjos d’aquest lloc es van reintegrar a la casa mare.
A Salles, la comunitat femenina es va anar consolidant i va iniciar un nou període de prosperitat. L’evolució fou favorable i conduí a una progressiva relaxació de la rigidesa dels costums cluniacencs. A mitjan segle XVII, les monges, procedents de famílies benestants, van poder disposar d’espais privats i de béns personals. L’any 1777 es van desvincular de Cluny i passaren a dependre de l’arquebisbat de Lió, molt més flexible i tolerant, i es van constituir com a canongesses. Aleshores es va iniciar un projecte de remodelació del monestir que, tanmateix, fou interromput per la Revolució; el pla, que preveia fins i tot l’enderroc de l’església, no es va dur a terme i, el 1790, el capítol de canongesses fou suprimit.
Es conserva l’església, d’estructura romànica, tot i que molt modificada amb el pas del temps. Presenta una nau única i estreta, amb un creuer del qual s’obren tres absis de planta semicircular. A ponent s’hi obre un portal decorat d’època medieval. Un portal gòtic del segle XV dona accés al claustre, del qual es conserva una de les galeries, amb columnes simples i dobles combinades. També s’ha preservat la sala capitular gòtica, coberta amb volta sostinguda per un pilar central.
- AUDIN, Marius (1936). Sous le signe du Râteau. Histoire de Beaujeu. Villefranche: Guillermet
- BEUF, P. (1844). L’église de Salles. Album du Lyonnais. Lió. Boitel
- BOUVARD, Emma; i altres (2006). Reconstitution paléo-environnementale d’un site archéologique insulaire. Le prieuré clunisien de Grelonges en bord de Saône. Revue archéologique de l’Est
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DESTHIEUX, Georges (1980). Salles en Beaujolais : son église, son cloître, son chapitre. Association des Amis de Salles-en-Beaujolais
- MÉHU, Eugène (1910). Salles en Beaujolais, le prieuré des Bénédictins de Cluny, le Chapitre noble des chanoinesses-comtesses. Villefranche-sur-Saône: Société des sciences et arts du Beaujolais
- OURSEL, Raymond (1990). Lyonnais, Dombes, Bugey et Savoie romans. La nuit des temps, 73. Zodiaque
- PÉTOURAUD, Charles (1970). Le prieuré de Salles-en-Beaujolais. Annales de l'Académie de Mâcon, vol. 50. Macon: Protat














