Aquest
lloc era la seu d’un priorat depenent de l’abadia
de Saint-Remi de Reims (Marne) el 1118 el comte de
Rethel va donar (o retornar) l’església aquella abadia
perquè s’hi establís una comunitat monàstica. Durant el
darrer quart del segle XIII es van fer importants obres
de reconstrucció a l’església, un edifici de tres naus
que era compartit entre la comunitat monàstica i el
servei parroquial. Al segle XV s’hi va incorporar una
nova construcció, enderrocant una de les naus laterals
per bastir una nova església parroquial. La població de
Rethel s’havia distanciat de la comunitat de monjos a
causa del seu comportament poc adequat, l’arribada a de
la congregació de Saint-Maur a Saint-Remi no fou
acceptada pel priorat que es va mantenir sense reformar
durant uns anys, fins i tot es va arribar a dedicar la
part de l’església que tenia funcions parroquials a sant
Nicolau, posant en relleu el seu distanciament.
L’antagonisme entre els dos organismes va determinar que
el 1684 l’arquebisbe Le Tellier de Reims decretés la
dissolució del priorat, tot i que es va mantenir el
càrrec de prior fins el 1740. L’església de
Saint-Nicolas va quedar desafectada amb la Revolució
(1792) i no hi va tornar el culte fins tres anys més
tard. Durant la Primera i Segona Guerra Mundial el
conjunt va patir destruccions i ara el monument es troba
restaurat. |
|