església bastida pels dominics sobre l'antiga de Sant Miquel
Fotografia de Ramon Salvia (c1901)
Publicada a Las casas de religiosos...
L’església de Sant Miquel, situada al nord de la catedral de Santa Maria, estava en construcció l’any 1023. La seva fundació es va portar a terme gràcies a la iniciativa del bisbe Ermengol (1010-1035) i ell mateix la va beneficiar en el seu testament atorgat l’any 1033 juntament amb Santa Maria. Hom considera sant Ermengol com fundador de la canònica, l’any 1037 ja figura esmentat com a cenobi, més endavant, el 1095 s’esmenta que la casa seguia la Regla de Sant Agustí i que era regida per abats.
La casa fou suprimida a finals del segle XIII pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), que uní els seus béns a la canònica catedralícia que s’havia reformat adoptant també la regla agustiniana. Restà com església parroquial fins que el 1364 fou ocupada pels dominics que havien abandonat el seu convent extramurs, aquests enderrocaren l’església romànica per a bastir-hi una de nova. La titularitat de Sant Miquel va passar llavors a l'antiga església de Sant Pere, al sud de la catedral.
- BERTRAN I ROIGÉ, Prim i altres (2010). Sant Ermengol bisbe d'Urgell (1010-1035). La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell
- CARRERO SANTAMARIA, Eduardo (2010). La Seu d’Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura. Anuario de Estudios Medievales
- CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa (1992). Sant Miquel de la Seu d'Urgell. Catalunya romànica. Vol. VI. L’Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L'església de Sant Miquel d'aquesta canònica estava situada al nord de la catedral de la Seu, on ara hi ha l'església de Sant Domènec