Convent de la Mare de Déu de Gràcia de Palamós

Després del desastre i un cop recuperada la normalitat, es va restaurar, obra que ja estaria enllestida el 1561. La vila de Palamós va demanar la fundació d'un convent als agustins, fet que es va concretar el 1568 i immediatament es va procedir a adaptar l'església per a la nova funció, aixecant les dependències necessàries i ampliant-la. El claustre ja era acabat el 1577. La construcció i la prosperitat de la casa va continuar fins al segle XVII, esdevenint un dels establiments agustins més importants: quan el 1650 els frares del convent de Barcelona van fugir a causa de la pesta, es van refugiar en aquest lloc. Poc després la vila de Palamós fou també víctima de l'epidèmia.

A causa de les dificultats econòmiques, la construcció del nou edifici fou molt lenta, el 1772 es posava la primera pedra de la nova església, que possiblement ja era acabada el 1791. Ja al segle XIX, fou víctima de nous infortunis: entre el 1809 i 1814 els frares es van veure obligats a abandonar-lo a causa de l'ocupació del lloc per les tropes franceses. Altra vegada, entre el 1821 i 1823 foren expulsats del seu establiment, adaptant-lo com a caserna. El 1835 la comunitat era de sis frares, que van haver d'abandonar el lloc de manera definitiva. Finalment, el lloc va passar a mans municipals i s'hi va establir una escola fins que el 1848 fou arrendat per instal·lar-hi la fàbrica de suro «El Convento». El 1991 es va enderrocar i ara s'han recuperat alguns elements del segon monestir en un parc situat al lloc de l'establiment.