Priorat de Sant Jordi d'Alfama

Aquesta era la seu principal dels frares d’Alfama que a més tenien possessions en altres indrets allunyats i algunes petites comandes on hi residia algun religiós, però de recorregut precari. En aquest indret, ran de mar, es va aixecar una fortalesa de la que queden escassos vestigis, el lloc pretenia servir de defensa dels possibles atacs per mar alhora que havia d’atendre els viatgers que passaven per aquesta zona poc habitada. El 1341 els frares van haver d’abandonar aquesta casa per temor de la pesta negra, va quedar sense comunitat fins cap el 1360, quan van retornar de València, on s’havien refugiat.

A causa del seu desenvolupament molt limitat i la decadència que patia, el 1400 l'orde fou unit al de Montesa, malgrat aquella unió, el priorat es mantingué. En el moment de la fusió es van haver de portar a terme obres de reparació a causa del mal estat en què es trobaven les estructures. En el Capítol General de 1576 es va recuperar el títol de priorat que havia perdut a causa del deteriorament físic del lloc. L'abandonament definitiu tingué lloc el 1650, quan fou bombardejat des del mar durant la guerra dels Segadors i va quedar en ruïnes. La fortalesa es va refer totalment en el segle XVIII al costat de l'anterior en un lloc menys exposat a l'aigua del mar. Les escasses restes del primitiu castell es van descobrir en una intervenció arqueològica, el 1988.