Priorat de Santa Maria de Puigpardines
Sancte Marie de Podio Pardinii / Podio Pardinarum
(la Vall d'en Bas, Garrotxa)
L'església de Santa Maria de Puigpardines es troba documentada des del 1060 en qualitat d'església parroquial, el 1108 el bisbe de Girona i la vescomtessa de Bas cediren el lloc a la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu (Osona), la qual, poc després hi fundà un priorat, regit per un canonge o prepòsit. La canònica figura esmentada diverses vegades posteriorment, fins que a partir del segle XV ja no hi resideix cap canonge. El 1592 esdevé altre cop parròquia.
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Cèsar August Torras 1852-1923
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Bibliografia:
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa, Ripollès. Gtxa. 64. Barcelona: Artestudi
- MONSALVATGE Y FOSSAS, Francesc (1893). El vizcondado de Bas. Noticias históricas. Vol. V. Olot: J. Bonet
- MONSALVATGE Y FOSSAS, Francesc (1908). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas. Vol. XVI. Olot: J. Bonet
- RAMOS I MARTÍNEZ, M. Lluïsa (1990). Santa Maria de Puigpardines. Catalunya romànica. Vol. IV La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Situació:
Des del Mallol (entre les Preses i Sant Privat) surt una carretera que porta a Puigpardines