Convent de la Mercè de Girona

Mercedaris de Girona / Església dels Dolors

(Girona, Gironès)

La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
Les esglésies dels Dolors (a l'esquerra) i de la Mercè (a la dreta)

Els frares mercedaris es van establir a Girona l’any 1222, poc després de la fundació de l’orde, gràcies al suport de Ferrer Portell i la seva esposa, a més d’altres donacions. La seva ubicació inicial fou en el Mercadal, prop del convent de Sant Francesc, però posteriorment es va traslladar a l'actual plaça de la Mercè a l’altre costat de l’Onyar, en un nou edifici iniciat el 1326.

La Mercè de Girona
La Mercè de Girona

Durant el setge de 1653 el convent fou desallotjat de religiosos i es va convertir en hospital, situació que es va tornar a viure el 1678 quan un aiguat va inundar alguns habitatges i molta gent va quedar afectada. Entre el 1731 i 1743 es va aixecar l'església de la Mare de Déu dels Dolors, de la congregació del mateix nom, al costat de l'església conventual mercedària. Ja al segle XIX, la casa va resultar afectada, com la resta de la ciutat, per la guerra del Francès i va quedar en ruïnes. Va arribar l'exclaustració el 1835, quan el convent encara no s'havia recuperat, el lloc fou destinat durant molts anys a caserna i hospital militar, funció que va mantenir fins al 1968. Des del 1980 ha estat restaurat i des del 1985 s'ha convertit en el Centre Cultural de la Mercè.

La Mercè de Girona
Planta de la Mercè de Girona
Detall del Plano del Ex-convento de la Merced de la Plaza de Gerona (1845)
Biblioteca Virtual de Defensa
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
L'església adaptada com a hospital militar
Fotografia de Narcís Sans (1976)
CRDI - Ajuntament de Girona
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
L'església
Fotografia de Jordi Parés (1983)
CRDI - Ajuntament de Girona
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
Claustre
Fotografia de Narcís Sans (1976)
CRDI - Ajuntament de Girona
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
Claustre
Fotografia de Jordi S. Carrera (1990)
CRDI - Ajuntament de Girona
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
Portal de l'església de la Mare de Déu dels Dolors
La Mercè de Girona
La Mercè de Girona
Obres de restauració (2001)

Bibliografia:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • CANAL, Fr. José de la (1832). España Sagrada. Vol 45. Madrid: Imp. José del Collado
  • CARMANIU, Xavier (s/d). Un pròleg de set segles. Història de l'edifici de La Mercè. Centre Cultural La Mercè
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GIL, Rosa Maria; DOMÈNECH, Gemma (2016). De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 57
  • GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
  • ROIG I JALPÍ, Joan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la Ciudad de Gerona... Barcelona: J. Andreu
  • ZARAGOZA, Ernest (1999). Recuperació dels convents gironins després de la Guerra del Francès. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 40

Situació:
Vista aèria

L'antic convent està situat a la Pujada de la Mercè, al sud del nucli vell