Monestir de Santa Clara de Girona

Puríssima Concepció de Girona / Clarisses de Girona / La Fraternitat de Vilobí d'Onyar

(Girona, Gironès)

Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
El monestir traslladat a Salt
Fotografia de Valentí Fargnoli (c1910-15)
CRDI - Ajuntament de Girona

Les clarisses es van establir a Girona el 1319 per desig de Joan d'Aragó, fill de Jaume II i arquebisbe de Tarragona, un cop enllestida la construcció, el 1321 va arribar la primera comunitat de monges vingudes des de Santa Clara de Castelló d’Empúries. La casa es va dedicar a la Puríssima Concepció. Les condicions de vida en el monestir en la primera època foren dures, un document de 1337 ens fa saber que les clarisses vivien en extrema pobresa i havien hagut d'abandonar el claustre per poder cobrir les seves necessitats.

Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
A la part inferior esquerra, el primer monestir al Mercadal
Il·lustració d'Història urbana del Mercadal de Girona

El 1490 van arribar unes monges del monestir de Santa Clara de Gandia per tal de reconduir la situació de relaxament que s'havia apoderat de la casa, adoptant la reforma coletina. El 1575 es va haver d'evacuar temporalment aquell primer establiment per mor de les convulsions polítiques. Estava situat fora de la muralla que tancava el barri del Mercadal, aixecada en el segle XIV, a causa del seu emplaçament el 1653 es va enderrocar l'edifici per facilitar la defensa de la ciutat i amb les seves pedres es va bastir el baluard de Santa Clara. Les monges es van refugiar temporalment en una casa particular, fins al 1693. El nou convent es va aixecar prop del riu, a l'indret de l'actual carrer de Santa Clara, entre la plaça de la Independència i el carrer de les Hortes. L'església es va consagrar el 1703.

Entre el 1794 i 1796 les monges es van refugiar a Santa Maria de Jerusalem de Barcelona a causa de la guerra. El 1835, a l'època de la desamortització, la comunitat fou respectada i mantingué l'activitat fins al 1868, quan les monges foren exclaustrades i es van haver de refugiar a Castelló d'Empúries. El monestir finalment fou enderrocat. Un cop les coses van tornar a lloc, hi va haver un intent de reconstrucció, però finalment, el 1882 es van traslladar a Salt, a ponent de Girona. La situació provocada per la guerra Civil va conduir a la dispersió de la comunitat. El 1939 el monestir va ser reconvertit en Presó Provincial, assignant a la petita comunitat de clarisses un edifici annex, que havia estat la casa del capellà.

Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
Sepulcre de l'aquebisbe Joan d'Aragó, fundador del monestir
Catedral de Tarragona
Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
El portal de Santa Clara, enderrocat el 1958
Fotografia de Valentí Fargnoli (c1910-15)
CRDI - Ajuntament de Girona

L'any 1969 van recuperar l'edifici en situació ruïnosa i davant la impossibilitat d'habilitar-lo per trobar-se en una zona en plena expansió urbana, van buscar un espai més adequat per a construir un nou edifici. El 8 de juny de 1974 es van instal·lar en el terme de Vilobí d'Onyar, coincidint amb el canvi de lloc, van substituir el nom del monestir pel de la Fraternitat.

Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
El segon monestir del Mercadal
Detall del Plano de la Plaza de Gerona y sus inmediaciones (1869)
Biblioteca Virtual de Defensa
Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
Carrer de Santa Clara, indret del segon monestir
Santa Clara de Girona
Santa Clara de Girona
L'actual monestir a Viloví d'Onyar
Fotografia de Marçal Molas (1996)
CRDI - Ajuntament de Girona

Bibliografia:
  • BATLLE I PRATS, Lluís (1978). Retaule major del monestir de Santa Clara de Girona, obra de Pau Costa. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 24
  • CANAL, Josep; i altres (2013). Història Urbana de Girona. Vol. 10. Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l’edat mitjana. Ajuntament de Girona
  • CARRERES, Joan (1993). El monestir de Santa Clara de Girona. Revista de Girona, núm. 161
  • COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
  • ROIG I JALPÍ, Joan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la Ciudad de Gerona... Barcelona: J. Andreu
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
  • WEBSTER, Jill R. (2000). Els franciscans catalans a l'edat mitjana. Lleida: Pagès Ed.

  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:

Al barri del Mercadal, ara ha desaparegut. La comunitat segueix a Viloví d'Onyar