El convent dels dominics de Girona es va fundar l’any 1252 a l’exterior del recinte de muralles que protegia la ciutat, però més endavant, quan aquest es va ampliar, el convent va quedar inclòs dintre del nou clos murallat. Els impulsors de la fundació foren el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal (també dominicà, sortit de Santa Caterina de Barcelona) i fra Arnau de Segarra, provincial de l’orde.
El finançament per aixecar les construccions monàstiques va venir de les aportacions econòmiques de particulars i també de la Corona: Pere d'Ordis, Jaume I, Girald d'Hostalric, entre d'altres. El 1310 s'hi va celebrar un Capítol Provincial de l'orde, acte que es repetiria diverses vegades en anys posteriors. L'església fou consagrada el 1338 i es va dedicar a l'Anunciació. Des d'aquí es fundaren les cases de Castelló d'Empúries (1317) i Peralada (1578), els dominics també van intervenir decisivament en la fundació de l'Estudi General, la Universitat de Girona, l'edifici del qual, conegut com les Àligues, es va aixecar en terrenys del convent.
Ja en el segle XIX va patir els efectes de la guerra del Francès, moment en què tant la comunitat de frares com el mateix convent i els seus béns es van veure profundament afectats. Després encara vindria l'època del Trienni Liberal i finament la desamortització de 1835 que va clausurar definitivament l'establiment religiós, passant a ser utilitzat com a caserna fins als anys 1940 i seu del Govern Militar fins al 1985. A partir de la nova situació es va poder començar la tasca de protecció i restauració dels immobles i actualment és la seu de la Universitat de Girona.
En línies generals, es conserva l’església, de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts, un bon exemple de l’arquitectura gòtica a Catalunya, i el claustre principal, obra de grans dimensions que s’ha restaurat de les destrosses patides durant el setge de 1809. Posteriorment, durant els segles XVI i XVIII, es va sobrealçar amb una galeria superior.
L'església des del claustre
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
- COLL, Fr. José M. (1958). Historia sucinta del convento de Santo Domingo. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 12
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- FREIXAS I CAMPS, Pere (2002). El convent de Sant Domènec de Girona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- GELI, Anna M; i altres (2011). La Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni. Universitat de Girona
- GIL, Rosa Maria; DOMÈNECH, Gemma (2016). De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 57
- GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
- TORRES, Xavier, i altres (2011). Universitat de Girona: Història, arquitectura i patrimoni. Girona: Universitat de Girona
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Viage a Gerona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia