Segons la tradició, els
germans Celdoni i Ermenter eren fills del
centurió Marcel, també màrtir com tots els
seus dotze fills, morts en diversos llocs i
ocasions. Celdoni i Ermenter foren
martiritzats a Calahorra on van morir
decapitats. Les seves despulles foren
enterrades en aquella ciutat i es veneren a
la
catedral de Calahorra. Una tradició diu
que els caps dels sants van navegar dins un
cistell per l’Ebre i quan van arribar a mar
van voltar la Península per anar a parar a
Santander (una altra tradició més raonable
diu que els caps foren transportats a
Santander fugint de la invasió sarraïna) i
es van dipositar en una capella, on més
endavant es formaria el
monestir de San Emeterio i San Celedonio,
on ara es troba la catedral de Santander.
Altres relíquies foren portades al
monestir dels Sants Celdoni i Ermenter de
Cellers on foren dipositades i més
endavant traslladades a Cardona, on també
són venerades. Hom situa la vida d’aquests
sants màrtirs al voltant de l’any 300, cal
dir que Ermenter es confon amb sant Medir,
venerat a Sant Cugat.
|