Monestir de San Emeterio i San Celedonio
Catedral de Santander / La Asunción / Sancti Emeterii
(Santander, Cantàbria)
L'actual catedral de Santander té el seu origen en el monestir medieval de San Emeterio i San Celedonio, lloc on es veneraven les relíquies d’aquests sants, concretament els seus caps. Segons la tradició, aquests màrtirs foren enterrats a Calahorra, però arran de la invasió sarraïna, les seves relíquies es van dispersar i una part d'elles va arribar a Santander, on es van col·locar en una construcció situada sobre les ruïnes d'unes antigues termes romanes.
Es considera possible que l'actual topònim de Santander sigui una derivació de San Emeterio. Encara que incerta, la primera notícia d'aquesta casa data del segle IX, quan s'esmenta sota l'advocació del sant titular. Més tard, el rei de Lleó, Alfons VI (1065-1109), l’hauria beneficiat amb privilegis. L'any 1130, durant el regnat d'Alfons VII (1126-1157), i de manera paral·lela al que va succeir en altres cases de la regió (Santillana, Cervatos...), aquest monestir es va transformar en una col·legiata. El 1187, Alfons VIII li va concedir un fur, fet que va contribuir al desenvolupament de la població al voltant del monestir.
S'atribueix a Juan (bisbe de Burgos entre 1241 i 1246) la construcció de l’església inferior de la col·legiata, destinada al culte dels màrtirs patrons. Aquest bisbe havia estat abat de San Emeterio l'any 1218. A partir del 1230, i durant aquell segle, es va aixecar l’església superior, mentre que el claustre es va bastir durant el segle XIV. L'any 1531 es van descobrir els cranis de sant Ermenter i sant Celdoni, que es van disposar adequadament per a la seva veneració. Finalment, el 1754, després de molts anys d'espera, el papa Benet XIV va elevar aquella col·legiata a la dignitat de catedral. Ja en època més recent, cal esmentar l'incendi que va patir la ciutat de Santander l’any 1941, el qual va afectar també la catedral, que avui dia ha estat restaurada.
Església inferior, cripta del Cristo
Fotografia de José Luis Filpo Cabana, a Wikimedia
Església superior
Fotografia de José Luis Filpo Cabana, a Wikimedia
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Després de l'incendi de 1941
Imatge de Wikimedia
Detall d'una vista de Santander
Frans Hogenberg (1575)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ALDEA, Quintín; i altres (1975). Diccionario de historia eclesiástica de España. Vol. 4. Madrid: I.E. Florez
- ARGAIZ, Gregorio de (1675). La soledad laureada por San Benito y sus hijos en las Iglesias de España. Vol. 6. Provincia de Asturias y Cantabria. Madrid: Zafra
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- CASADO SOTO, José Luis; i altres (1997). La catedral de Santander. Santander: Fund. Marcelino Botín
- FLOREZ, Henrique (1874). España Sagrada. Vol. XXIX. Burgos. Madrid: José del Collado
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst. Valencia de Don Juan
L’actual Catedral de la Asunción ocupa l’indret de l'antic monestir de San Emeterio i San Celedonio