Monestir de Santa Cruz de Castañeda
Col·legiata de Castañeda / Chastanieta / Castanneta
(Castañeda, Cantàbria)
Aquest monestir, i posteriorment col·legiata, és un dels més mal documentats de la regió, tenint en compte la importància que hauria de tenir i les restes arquitectòniques que encara es conserven. La raó d’aquest desconeixement històric rau en la pèrdua de tota la seva documentació a causa dels successius incendis que va patir (entre 1560 i 1807) i l’escassetat de documents que podrien haver-se conservat en altres arxius d’institucions que hi haurien pogut tenir relació.
Com altres monestirs, aquesta casa s’hauria fundat durant l’època de la repoblació d’aquest territori, de la mà de la monarquia asturiana, cap als segles VIII-IX-X. No és fins al 1092 que es troba esmentat un abat de Castañeda, Iohannes, en una permuta de béns amb el monestir de Santa María de Puerto (Santoña). Alguna notícia més es troba en els anys següents, però molt poques. De tota manera, es creu que la seva història seria paral·lela a la d’altres col·legiates properes, com ara Elines o Cervatos: un antic monestir o canònica que posteriorment es convertiria en col·legiata.
També es coneix el nom de l’abat Munio Gonzáles († 1331) gràcies al fet que s’ha conservat el seu sepulcre. El monestir fou suprimit el 1541 pel papa Pau III i es va convertir en una col·legiata, títol amb el qual encara es coneix, i les seves rendes es van afegir a les de San Miguel d’Aguilar de Campoo, també una col·legiata. Actualment, es conserva una església de planta complexa a causa de les seves modificacions: a partir d’una nau única primitiva dels segles XI-XII, s’hi van afegir naus adossades i altres construccions annexes. Ha perdut un dels tres absis que havia arribat a tenir.
- ASSAS, M. de (1857). La Colegiata de Castañeda. Semanario Pintoresco español
- BAUDRILLART, Alfred (1949). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- BRUEL, Alexandre... (1894). Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny. Tome 5. París: Imprimerie nationale
- EÁLO DE SÁ, María (1978). El románico de Cantabria en sus cinco colegiatas. Santander: Diputación de Santander
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2007). Enciclopedia del Románico en Cantabria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst. Valencia de Don Juan