Monestir de San Pedro de Cervatos
Canònica de Cervatos / Col·legiata de Cervatos
(Campoo de Enmedio, Cantàbria)
El monestir i col·legiata de San Pedro de Cervatos està situat en una important via de comunicació que, des d’època antiga, unia la costa cantàbrica amb la Meseta. L’església actual té el seu origen en un monestir del qual se sap ben poca cosa, però es creu que fou fundat entre els segles VIII i IX, en l’època en què la monarquia asturiana es va encarregar de la repoblació d’aquest territori.
La primera notícia documentada d’aquesta casa és la concessió d’un fur per Sanç García, comte de Castella, l’any 999. Més endavant, el monestir de Cervatos va rebre donacions, privilegis i confirmacions del fur esmentat, i per això va esdevenir un centre religiós i de poder molt influent. Durant el segle XII es va aixecar l’església actual, i el 1186, la monarquia, que fins aquell moment havia estat propietària i benefactora de la casa, la va lliurar al bisbat de Burgos. De fet, es tractava d’una permuta amb Santa Eufemia de Cozuelos (Palència).
Aquest fet podria indicar que el monestir es va transformar en una canònica. En aquest sentit, no hi ha notícies clares sobre el tipus de monestir que era; potser ja era una canònica des del començament, però a partir del 1186 es menciona sovint el capítol de canonges de San Pedro de Cervatos.
Es conserva una església romànica del segle XII, d'una sola nau, que ha estat modificada al llarg del temps, amb construccions adossades al costat nord. Té una notable portalada romànica, situada en una posició més avançada respecte a la façana, amb un ràfec propi sostingut per permòdols. El portal té tres columnes a cada costat, timpà i arquivoltes, amb una profusa decoració. Els permòdols dels ràfecs de la portalada i els de la mateixa església presenten una abundant i variada decoració escultòrica.
- AMADOR DE LOS RÍOS, Rodrigo (1891) . España, sus monumentos y artes. Vol. 22. Santander. Barcelona: Arte y Letras
- ASSAS, Manuel de (1857). Colegiata de Cervatos. Semanario Pintoresco Español
- EÁLO DE SÁ, María (1978). El románico de Cantabria en sus cinco colegiatas. Santander: Diputación de Santander
- FERNÁNDEZ CASANOVA, Adolfo (1905). Monumentos románicos en el valle de Campoo de Enmedio. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, núm. 151. Madrid
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2007). Enciclopedia del Románico en Cantabria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real