Monestir de Santa Eufemia de Cozuelos
San Cosme y Damián / S Eufemie de Coçuelos / Cozollos
(Olmos de Ojeda, Palència)
Ja es té constància de l’existència en aquest lloc d’una comunitat monàstica a mitjans del segle X, en aquella època la casa estava dedicada als sants Cosme i Damià. L’indret on està situada, ha revelat l’existència de precedents, almenys, des d’època romana. Durant la segona meitat d’aquell segle s’hi va afegir l’advocació a Santa Eufemia, que acabarà predominant.
Segurament era un monestir modest, al voltant de l’any 1100, Alfons VI el va donar al bisbe de Burgos, d’on va passar a dependre. En endavant es detecta més activitat, el 1135 Cozuelos és beneficiari d’un privilegi atorgat per Alfons VII, l’època de bonança permet la construcció d’una nova església conventual, que encara es conserva. L’any 1186, aquell monarca va fer una permuta amb el bisbe, segons la qual intercanviava aquest monestir amb el de San Pedro de Cervatos (Cantàbria), dies després, va fer donació de Santa Eufemia a l’orde militar de Sant Jaume, representat pel mestre Sancho Fernández de Lemus. A finals del segle XII, hi ha un considerable increment de donacions a favor d’aquesta casa, ja pertanyent a l’orde de Santiago.
L’estructura organitzativa de l’orde, on els seus membres podien casar-se, feia que existissin vídues de cavallers i altres dones que voldrien residir en comunitat. Pensant en les dones i filles dels cavallers es va dur endavant una política de fundació de cases femenines. El segle XIII coincideix amb una època d’esplendor per a l’establiment, amb un notable increment de les seves possessions. En aquest sentit, el 1270 va ingressar al monestir Sança Alfons, filla d’Alfons IX de Lleó (1188-1230), que li va fer una important donació en forma de drets i rendes. Va morir aquí aquell mateix any, en olor de santedat. El segle XIV es pot considerar com de manteniment de l’estat de coses, pràcticament no es detecten noves donacions ni adquisicions.
Sança Alfons
Il·lustració de Serenissima infanta gloriosa virgen doña Sancha Alfonso (1651)
Seguidament, va començar la seva decadència, a mitjans del segle XV es van fer alguns passos per aconseguir el seu trasllat, cosa que s’aconseguí el 1486 per mitjà d’una butlla d’Innocenci VIII. Aquell trasllat no es formalitzaria fins més tard, el 1502, deixant el lloc sense comunitat que l’ocupés, les monges de Santa Eufemia es van desplaçar al convent de Santa Fe de Toledo, en un entorn on l’orde tenia més establiments i incidència. El 1608 es va traslladar el cos de Sança, també a aquella ciutat. El lloc fou venut pel mateix orde de Sant Jaume abans de la desamortització, actualment només es conserva una notable església i altres dependències ara dedicades a hostatgeria. El claustre i el gruix de les dependències conventuals van desaparèixer a començament del segle XIX. A l’interior de l’església es conserven alguns elements lapidaris.
- BAÇAN, Mariana (1651). Serenissima infanta gloriosa virgen doña Sancha Alfonso, comendadora... Madrid: Imprenta Real
- FERRER-VIDAL, María (1982). Santa Eufemia de Cozuelos, un monasterio femenino de la Orden Militar de Santiago. En la España medieval, núm. 2
- FERRER-VIDAL, María (2022). Santa Eufemia de Cozuelos. El primer convento santiaguista femenino: puertas adentro. Aguilar de Campoo: Fund. S. María la Real
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Palencia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real