Monestir de Santa Eufemia de Cozuelos

Segurament era un monestir modest, al voltant de l’any 1100, Alfons VI el va donar al bisbe de Burgos, d’on va passar a dependre. En endavant es detecta més activitat, el 1135 Cozuelos és beneficiari d’un privilegi atorgat per Alfons VII, l’època de bonança permet la construcció d’una nova església conventual, que encara es conserva. L’any 1186, aquell monarca va fer una permuta amb el bisbe, segons la qual intercanviava aquest monestir amb el de San Pedro de Cervatos (Cantàbria), dies després, va fer donació de Santa Eufemia a l’orde militar de Sant Jaume, representat pel mestre Sancho Fernández de Lemus. A finals del segle XII, hi ha un considerable increment de donacions a favor d’aquesta casa, ja pertanyent a l’orde de Santiago.

Seguidament, va començar la seva decadència, a mitjans del segle XV es van fer alguns passos per aconseguir el seu trasllat, cosa que s’aconseguí el 1486 per mitjà d’una butlla d’Innocenci VIII. Aquell trasllat no es formalitzaria fins més tard, el 1502, deixant el lloc sense comunitat que l’ocupés, les monges de Santa Eufemia es van desplaçar al convent de Santa Fe de Toledo, en un entorn on l’orde tenia més establiments i incidència. El 1608 es va traslladar el cos de Sança, també a aquella ciutat. El lloc fou venut pel mateix orde de Sant Jaume abans de la desamortització, actualment només es conserva una notable església i altres dependències ara dedicades a hostatgeria. El claustre i el gruix de les dependències conventuals van desaparèixer a començament del segle XIX. A l’interior de l’església es conserven alguns elements lapidaris.