A la comarca de Liébana, on es troba el monestir de Santo Toribio, es van fundar diversos assentaments monàstics, Alfons I (?-757) en fou un dels impulsors, seguint la seva política d’assentaments amb la finalitat de consolidar les tasques de repoblació. Els detalls de la fundació d’aquest establiment estan envoltats de llegendes, algunes de les quals mantenen relats contradictoris.
Una d’aquestes narracions té com a protagonista el bisbe Toribi d’Astorga, que al segle V hauria portat de Terra Santa la relíquia de la Veracreu. Una segona llegenda parla d’un altre Toribi i d’uns companys seus, cenobites, que es van establir en aquestes terres al segle VI, fundant un monestir dedicat a sant Martí. Possiblement, en època de la invasió sarraïna (segle VIII) haurien arribat refugiats des de les terres del sud, portant amb ells les preuades relíquies. Tot i que caldria situar l’origen del monestir en època del rei Alfons I, és a dir, durant la segona meitat del segle VIII, no és fins al 828 que es té constància documental de la seva existència.
El document del 828 és una donació a favor del monestir, un establiment que es desenvolupava de manera similar a d’altres en aquest territori, que per la seva situació geogràfica estava més protegit de les possibles incursions islàmiques. En aquella època, la casa era coneguda com a San Martín de Turieno (segurament en referència a sant Martí de Tours). L’arribada de les relíquies de sant Toribi d’Astorga contribuiria al seu desenvolupament gràcies a l’afluència de devots; durant el segle X es registra una època de màxima vitalitat del monestir, i es troben nombroses donacions a favor seu, una situació que continuaria durant el segle XI.
L’any 1125 hi ha un canvi en aquesta casa, quan comença a ser coneguda amb l’advocació de San Martín y Santo Toribio, fins que a partir del 1181 es coneix només com Santo Toribio de Liébana. El 1183 el rei Alfons VIII de Castella va lliurar el monestir i els seus béns al comte Gómez, que seguidament el donaria a San Salvador d’Oña, esdevenint un priorat d’aquell monestir burgalès. Durant el segle XIII es va reedificar, ja en estil gòtic. Durant els segles següents, la casa va passar per una certa decadència, però menys accentuada que la d’altres monestirs del territori, segurament per la presència de la Vera Creu, molt venerada. Es va mantenir en actiu fins a l’exclaustració, el 1835. A partir de 1961, la vida conventual hi va tornar, amb una comunitat franciscana.
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
Il·lustració de Primera parte de las fundaciones de los monesterios... (1601)
Il·lustració de Diario sagrado, y kalendario general (P. Minguet, 1749)
Beatus d'Osma
Imatge de Wikimedia
Beat de Liébana
Un dels personatges més coneguts en relació amb el monestir de San Martín de Turieno és Beat de Liébana (?-c. 800), considerat sant. Aquest personatge fou monjo d’aquest monestir, on, a finals del segle VIII, va escriure el Comentari a l’Apocalipsi, una obra que es va difondre àmpliament i que és molt coneguda gràcies a les seves còpies, els “beats” o “beatus”. Algunes d’aquestes còpies es van il·lustrar amb miniatures que les han fet singulars. Es coneix gairebé una trentena de beats, alguns ben conservats, però altres molt fragmentaris.
Veracreu
Fotografia de Francisco J. Díez Martín, a Wikimedia
Il·lustració de Diario sagrado, y kalendario general (P. Minguet, 1749)
Sant Beat de Liébana
Jesús Otero (1973)
- ARGAIZ, Gregorio de (1675). La soledad laureada por San Benito y sus hijos en las Iglesias de España. Vol. 6. Provincia de Asturias y Cantabria. Madrid: Zafra
- CAMPUZANO Enrique (2003). Santo Toribio de Liébana. Santillana del Mar: Museo Diocesano
- CUESTA BEDOYA, Jesús; i altres (1997). Localización de los antiguos monasterios de Liébana. Clavis, núm. 1
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2007). Enciclopedia del Románico en Cantabria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel (2009). Beato de Liébana, profeta del milenio. Boletín de la Real academia Sevillana de Buenas Letras. Núm. 37
- GRIJUELA GIL, Carmen (2015). Santa María de Piasca y Santo Toribio: dos monasterios en el territorio medieval lebaniense. Altamira, vol. 86
- JUSUÉ, Eduardo (1892). Monasterio de Santo Toribio de Liébana. Madrid: Angel B. Velasco
- MINGUET, Pablo (1749). Diario sagrado y kalendario general. Primera parte. Madrid: J. Zuñiga
- SANDOVAL, Prudencio de (1601). Primera parte de las fundaciones de los monesterios del glorioso Padre San Benito. Madrid: L. Sánchez
El monestir és prop de Potes, al terme de Camaleño